No havia llegit res de Richard Powers abans i tampoc tenia cap llibre de l’editorial AdN a les meves prestatgeries, així que aquesta lectura ha estat una estrena doble i doblement satisfactòria. Pel que fa a l’editorial, remenant el seu catàleg, he vist que tenen molt bones propostes i de ben segur que hi tornaré. Quan a l’autor, tot i que Pati d’esbarjo no m’ha enamorat al cent per cent, és una novel·la que m’ha agradat per la seva profunditat i bellesa.
La història ens presenta quatre personatges, aparentment sense res en comú, que acaben confluint a Makatea, una illa de la Polinèsia Francesa. Així doncs, hi trobareu l’Evie Beaulieu, una nena de dotze anys que es submergeix en una piscina de Montreal amb una de les primeres escafandres autònomes del món; l’Ina Aroita, que creix a les bases navals del Pacífic amb l’art com a únic refugi; en Rafi Young, que es perd en la literatura; i en Todd Keane, el treball del qual condueix a un sorprenent avenç de la intel·ligència artificial.
Makatea és segurament la gran protagonista d’aquesta història, ja que l’illa se’ns presenta com un personatge més. Es tracta d’un indret fortament marcat per la història, ja que els seus dipòsits de fòsfor en el seu dia van ser profusament explotats. Ara, el diminut atol ha estat escollit per a la pròxima aventura de la humanitat i els seus habitants han de decidir quin volen que sigui el seu futur.
Tot i que la novel·la té un ritme pausat i dedica molt de temps a desenvolupar els personatges, crec que això és necessari per entendre les seves motivacions i el seu paper en la història. És cert que en alguns moments pot semblar que la trama avança lentament i no saps ben bé on et portarà tot plegat, però la recompensa arriba quan totes les peces encaixen al final. Això sí, cal superar més de 400 pàgines per veure com encaixarà tot plegat.
El que més m’ha captivat és la manera com Powers descriu el mar a través dels ulls de l’Evie. La seva relació amb l’oceà és gairebé espiritual, i les descripcions són tan vívides que gairebé pots sentir l’aigua salada a la pell. Aquesta connexió amb la natura és segurament un dels punts forts de la novel·la.
Però no us penseu que és només una novel·la de personatges. L’autor aborda temes d’actualitat com la tecnologia, la intel·ligència artificial i la crisi climàtica. Powers ens presenta un futur on la intel·ligència artificial i les ciutats flotants són una realitat, però també ens convida a qüestionar si aquest és el camí que volem seguir. La novel·la no ofereix respostes fàcils, però sí que planteja preguntes importants sobre el nostre paper en el món i la responsabilitat que tenim envers el planeta.
En definitiva, Pati d’esbarjo és una lectura que recomano a aquells que busquen una història amb personatges ben desenvolupats i una reflexió sobre el futur de la humanitat. És una obra que et fa pensar.
Agradarà a…
A qui gaudeixi de descripcions tan boniques que gairebé et fan oblidar que no estàs en una illa del Pacífic.
No agradarà a…
A qui vulgui una lectura ràpida, lineal i plena d’acció des del minut u. Si et desesperes amb els puzles de 3.000 peces, potser aquest llibre no és per a tu.
