És habitual que després de llegir un llibre dens o d’aquells que et remouen per dins i et deixen amb el cap ple de preguntes, em calgui una mena de respir literari. En aquests moments busco una novel·la àgil, fresca i amb una narrativa que flueixi sense entrebancs. Sovint és una novel·la policíaca: amb el seu ritme viu, trames intrigants i personatges que et mantenen enganxat, em serveix com una pausa benvinguda abans de tornar a capbussar-me en lectures més exigents. És per desconnectar que vaig agafar “Passius”, de l’Ester Sureda de la pila de pendents, un llibre que ha complert amb escreix el seu objectiu.
En aquest nou Delicte, un atemptat en un hotel estronca la vida de la sotsinspectora Serra: el seu marit, un periodista, ha mort i a ella li han hagut de fer una cesària d’urgència. Mentre la seva filla segueix a la incubadora, la Serra torna a la comissaria per mantenir-se ocupada i tornar a la normalitat, però aquesta vegada a la unitat de passius, on els casos sense resoldre s’acumulen. Mentre investiga pel seu compte qui ha posat la bomba que li ha canviat la vida per sempre i per quin motiu, s’endinsarà en un cas que la porta fins a Llagostera, on fa més de 10 anys va aparèixer el cadàver d’una dona embarassada que no va ser mai identificada.
La novel·la de Sureda s’inscriu dins el gènere policíac de tall clàssic, ja que compta amb tots els ingredients que es poden esperar d’una bona novel·la negra: un crim per resoldre, una atmosfera tensa, girs argumentals i una investigació (en aquest cas dues) que manté el lector en suspens fins al final. El ritme és àgil i l’estil narratiu directe, sense floritures innecessàries, cosa que la fa especialment adequada per a moments en què es busca una lectura absorbent però accessible i que enganxi.
Un dels punts forts de la novel·la és la construcció dels personatges femenins, complexos i molt actuals. La Serra, la protagonista, és una dona marcada per una experiència traumàtica que marca un punt a part a la seva vida. Podríem dir que és una dona que no encaixa en el model de mare tradicional o en el cànon, sinó que lluita amb el seu passat mentre es bolca completament en la feina. Al seu voltant, altres dones trenquen estereotips: són decidides, valentes i no tenen por d’enfrontar-se al poder, als homes o als fantasmes que arrosseguen. Aquestes veus femenines donen profunditat a la trama i aporten una mirada crítica i contemporània dins d’un gènere sovint dominat per protagonistes masculins.
El final de la novel·la deixa algun fil obert i suggereix que potser no tot s’ha acabat, cosa que desperta la curiositat del lector sobre una possible continuació. Aquesta obertura, lluny de ser una manca de tancament, funciona com un recurs intel·ligent que manté viva la intriga més enllà de l’última pàgina. Sens dubte, animo l’Ester a escriure una segona part per veure com continua tot plegat.
Agradarà a…
A qui no pot resistir-se a una protagonista amb caràcter.
No agradarà a…
A qui s’atabali si no se li serveixen totes les respostes en safata.
