Fitxa tècnica

Títol original Paradís amb poetes
Autor Maria Àngels Anglada
Any de publicació 1993
Editorial Destino

Ressenya

Quan Maria Àngels Anglada em va signar Paradís amb poetes desitjant-me un bon viatge a Grècia”, faltaven encara uns quants anys perquè jo visités el país. Les pàgines del llibre, però, em van fer somniar en aquesta Grècia del present que visita l’autora, però també en la del passat, la que s’amaga en tots els indrets que descriu un relat que es mou entre el llibre de viatges i l’assaig poètic.

Anglada havia viatjat a Grècia en diverses ocasions i l’any 1993 es va publicar a Destino i amb il·lustracions d’Amèlia Arumí el Paradís amb poetes que remetia a aquell Paisatge amb poetes de 1988 en què l’autora recorria la geografia italiana també de la mà dels seus escriptors.

“Feliç de l’home, jo pensava, que, abans de morir, ha pogut navegar pel mar Egeu”, escriu el grec Nikos Kazantzakis i cita M. Àngels Anglada. I és amb aquestes paraules que l’autora vigatana comença el recorregut per Creta, la terra d’Homer, del Greco i d’uns homes i dones que viuen a l’illa com si el temps s’hi hagués aturat per sempre. Passat i present s’uneixen en el recorregut que l’autora fa per l’illa on el rei Minos va fer construir el famós laberint.

Després de Creta vindrà Micenes, que porta Anglada a rememorar les grans tragèdies antigues; i la seguiran Delfos, Mitilene, Atenes i Delos. Acabarà el llibre amb un capítol dedicat a Hèlena d’Esparta. Per a l’autora ella és “una dona gairebé divina” que, a diferència “de les altres dones de l’èpica” no és anomenada com a esposa d’algú, sinó que “es dreça amb nom resplendent: Hèlena d’Esparta, filla de Zeus, la comparable a Afrodita daurada”.[1]

Anglada no recorre a la descripció objectiva dels indrets, sinó que es deixa portar més pels sentits: “Un vent molt suau ens duu l’olor aspre dels pins i dels esvelts xiprers, remou una mica les branques de les oliveres…”. També s’encomana a les impressions que han provocat en d’altres, com quan explica que el rei català Pere III davant del Partenó “mana de posar-hi una guàrdia de 12 homes armats per tal que ningú no pugui malmenar-lo, ja que un monument de tal grandesa no el podrien bastir igual ni tots els reis cristians junts”.

L’itinerari grec de M. Àngels Anglada barreja, doncs, com dèiem, les seves impressions del present:

“Hem estat sortosos: en un dia clar, lliscant damunt un Egeu quiet i blavíssim, hem navegat torrant-nos al sol, primer des d’Atenes a Mykonos; l’endemà, al matí, vint minuts de temps i uns experts mariners grecs ens han menat fins al port sagrat de Delos, de bon refugi.”

I les de “la història mítica de la contrada. Cap illa ni cap poble no gosava d’acollir Leto, per por de la gelosia d’Hera, la irritable esposa de Zeus”.  Els llocs per on es passeja l’autora no sempre són els mateixos d’antany, però val la pena fer un esforç amb la imaginació:

“El paisatge, en aquest cas, ha canviat tant que no el podem reconèixer (…). En temps de l’estrena de la tragèdia, era un indret frondós, amb un bosc sagrat; i no gaire lluny s’hi trobaven les vores ombrejades del riu Cefís, ara impossibles quasi d’imaginar com el solitari i deliciós lloc de trobada de Sòcrates, Plató i «tutti quanti»…”

Paradís amb poetes és un homenatge a Grècia i a tots els poetes, antics i moderns, grecs, italians, catalans, que han trobat en aquella terra un lloc de pau. Per a mi, un llibre imprescindible a casa o dins la maleta.

[1] Totes les cites són extretes de ANGLADA, M.ÀNGELS. Paradís amb poetes. Destino 1993.

 

AnteriorEx Machina
SegüentEl desamor o els tòpics cinematogràfics de l’amor
Avatar photo
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).