Fitxa tècnica

Crítica

Bona proposta del novel·lista, guionista, productor i ara també director Alex Garland en la seva òpera prima sobre el món de la intel·ligència artificial. Un debut a la direcció elegant i sensible, un treball filmat amb cura i delicadesa sobre un tema més que conegut per la gran pantalla. Ex machina planteja un marc on els robots han assolit un grau de perfecció on l’home i la màquina és fusionen en un sol individu, i on es deixa veure que pràcticament ens serà impossible distingir entre humans i màquines.

En el paper protagonista Domhnall Gleeson, l’actor i escriptor irlandès (Una cuestión de tiempo, Calvary, Revenant…), que ofereix una interpretació correcta en el paper de jove extremadament tímid però intel·ligent a què ja ens té més que acostumats el jove actor de Dublín.

El robot, Alicia Vikander (Anna Karenina, El quinto poder…) correcta i sensual en una metamorfosi que la portarà a descobrir els instints més primitius de la raça humana. En aquesta mateixa línia, la sexualitat del robot protagonista juga un paper fonamental en el plantejament del film. Garland combina a la perfecció la innocència i la curiositat d’una màquina i l’erotisme que comporta: atributs femenins que la fan bonica i atractiva als ulls de l’home.

Com a nota negativa, cal destacar el final del film; segurament, la part menys aconseguida d’un relat que acaba precipitadament i de forma poc subtil. Uns darrers 15 minuts poc originals on el director recórrer a certs tòpics de la ciència-ficció tradicional.

Ex machina ofereix un debat curt però cerebral sobre l’evolució de l’ésser humà, una trama intrigant i tensa que Garland no acaba arrodonint de forma encertada. Sens dubte, un projecte arriscat i completat amb bona nota que propicia un bon futur en la carrera del director anglès.

Marc Orra