L’equip de LaBreu ens fa arribar les seves novetats d’aquest mes d’abril confinat, sense Sant Jordi i amb una aturada que ho ha fet anat tot del revés. Així doncs, malgrat tot, l’editorial presenta 4 nous poemaris i una novel·la molt especial. Si no podem xafardejar a les llibreries, ho farem des de casa.

 

Llibre de revelacions, Laia Llobera

A Llibre de revelacions, la poesia de Llobera reprèn l’alè de caire místic amb què respira la seva poètica anant un pas més enllà, un pas que la porta a la desaparició del jo parlant de l’autor, al somni i a l’endevinació. Una poesia que acaba convertint-se en paisatge i percepció sensorial o intuïció emocional passant tot això per un sedàs d’essencialitat i economia expressiva que deriva inevitablement en la despersonalització expressiva del haiku.

 

 

Troncal, d’Esteve Plantada

A Troncal, Plantada escampa un trencadís d’anhels i una sedimentació d’expectatives, personals i col·lectives. Els seus versos interpel·len el caos on ens ha tocat viure, i converteixen en llenguatge un cicle infinit d’imatges, intuïcions i tossuderia vital en una incertesa plena d’esperança, en el Nosaltres.

 

 

 

Vermell de Rússia de Míriam Cano

A Vermell de Rússia la veu de Míriam Cano troba la mesura expressiva d’un món conceptual que es manifesta a través de l’ombra i l’emoció fent un pas més cap un simbolisme personal que configura un univers literari singular construït a partir d’una experiència de la por i del dolor que la paraula poètica torna sublim. Vermell de Rússia és un color de pintallavis. El mateix que a l’autora li va servir com a pintura de guerra mentre escrivia la trentena de poemes que conformen el recull. Al seu tercer poemari, Míriam Cano explora les contradiccions i la necessitat de coratge, temes recurrents de l’autora, que en aquest nou volum adquireixen un significat més madurat, com en una escala de cargol: sempre sobre el mateix eix, però un parell de pisos més amunt.

 

Nosaltres, qui de Mireia Calafell

A Nosaltres, qui, Mireia Calafell fa un canvi de to i, aprofundint i insistint en la seva veu lírica, fa una aposta valenta allunyant-se del registre que li ha donat prestigi com a impulsora d’unes poètiques del cos, distanciant-se del gènere com a eix central del discurs i obrint la seva poètica a una nova relació més universal amb la quotidianitat interpretada a partir dels mites clàssics o la reflexió ontològica expressada a través del símbol i l’al·legoria.

 

 

Els dos remordiments de Claude Monet, Michel Bernard

Michel Bernard (Bar-Le-Duc, França, 1958) és escriptor i alt funcionari, en excedència des de 2016. Ha escrit catorze novel·les centrades en figures històriques de diverses èpoques. En destaquem Comme un enfant (2003), dedicat al pare de la cançó francesa, Charles Trenet, Els boscos de Ravel (LaBreu Edicions, 2018) Premi Livres et Musiques 2015 del festival de Deauville i Le Bon Cœur, sobre la figura de Joana d’Arc.

Els dos remordiments de Claude Monet narra l’entusiasme per la vida de la bèstia sensible que era Monet. Una vida profundament marcada per la passió amorosa cap a la seva primera muller i la mort dels que estima. Viatgem per una Europa convulsa, des del París de 1870 fins la tragèdia de la Gran Guerra, i els successius canvis de paisatge que la història provoca en la vida i la pintura de l’artista.

 

 

Anterior“Ben Hur”, quan el cinema era artesania
SegüentEstic fart de tot
Avatar photo
L'escriba és un espai cultural per a tots els públics on es troben i barregen les passions per la literatura, el cinema, el teatre i les sèries. Recomanacions, crítiques, novetats editorials i nombrosos continguts t'hi esperen.