En una recent entrevista radiofònica al programa Llibres, píxels i valors de Radio 4, Marta R. Gustems, il·lustradora, pintora i escriptora, parlava del seu últim llibre escrit a quatre mans amb Maiol de Gràcia titulat No en cap altre lloc. La novel·la l’ha editat Llibres del Delicte, una editorial que trepitja molt fort i està especialitzada en la publicació de novel·les de gènere negre en català. La cantera de joves autors de casa nostra i altres de més veterans que composen la gran família de Llibres del Delicte (Villalonga, Bennasar, Dausà, Prieto, Esperança Camps, Solé, del Clot, Gassull, Gómez, Marín, Torres, Aritzeta, Llort, Macip, Cornet, Ametller, entre molts d’altres), comença a ser envejada per altres segells editorials, potser amb més solera, però no amb més il·lusió i trempera que la que traspua l’equip capitanejat per Marc Moreno, Irene Solanich i, més recentment, Ramona Solé. Sigui dit que, per a l’ocasió, celebro que hagin apostat més pel blanc que pel negre i ampliïn o explorin altres horitzons literaris més enllà del de la típica novel∙la negra (això sí, sempre en català).

Doncs bé, segons Gustems, No en cap altre lloc és un experiment, un joc divertidíssim entre ella i Maiol de Gràcia que ha donat bon fruit com és aquesta fusió (tirant a distòpia) entre dos camps o expressions artístiques tals com l’escriptura i la il·lustració. Es tracta d’una novel·la prou curta, ja que té dues-centes vint pàgines dividides en capítols molt breus però intensos, que narra com dos personatges absolutament contraposats dels que només arribem a conèixer les respectives inicials, J. i M., lluiten per existir pàgina rere pàgina. J. és un escriptor reprimit, més aviat  gris, insegur i, fins i tot un pèl fosc i venjatiu, que només aconsegueix evadir-se mínimament gràcies a l’art d’escriure. Molt observador amb tot el què l’envolta. Capaç de descriure’ns una munió de personatges que l’envolten, el bar del barri on viu amb la seva propietària, el vell mal vestit d’aspecte pobre però que és propietari de més de mig barri. Que imagina tot d’homes a qui M. fa d’amant. Egocèntric. En contraposició, M. és la seva antítesi, més lliure, molt forta malgrat interacciona amb molts homes (de tots ells també en coneixem només les inicials) que la sotmeten segons el seu desig i interessos. Que busca el plaer de la carn malgrat prové de la imaginació d’un masclista com J. Que primer és un mer objecte en el món imaginat per J., de sexe fort i explícit. A cops maltractada, però que aconsegueix evolucionar perquè guanya força a mesura que anem llegint. Però acabarà guanyant gràcies a aquest aprenentatge i força adquirida la partida a J.? Aquesta és la qüestió. I haureu de llegir la novel∙la per saber-ho.

Com a tret més que particular del treball d’aquest duet d’escriptors, la novel∙la inclou catorze il·lustracions collage fetes per Gustems que serveixen, segons va explicar ella mateixa, com de fil conductor i situen el lector per allà on transcorre la trama. Sento a dir i llegeixo per les xarxes socials i blogs especialitzats que estem davant d’un text metaliterari que sorprèn i inquieta a parts iguals, entre d’altres asseveracions. Que la trama gira entorn del món de la creació. Que ambdós protagonistes naveguen. Que es troben perduts enmig d’un món que els és totalment aliè. Convinc amb tot això que es diu i afegeixo: s’ha d’afrontar amb la ment molt oberta, sense prejudicis i només deixant-te portar sense oposar resistència pel corrent per on et transporten les paraules i, sobretot, amb ganes de passar-t’ho molt bé. A poc que es prova, s’aconsegueix, ja veureu.

Segons se li va poder sentir dir a Gustems durant l’entrevista, l’experiència a duo va començar talment com si fos un experiment en què els dos autors van començar a intercanviar trossos de text en els que cadascun d’ells posava veu a un personatge diferent. Doncs ja us dic jo que, vist el resultat final, aquell experiment va reeixir plenament. Tal i com Gustems no parava de recalcar, per a ambdós ha estat tot un “divertimento” més que plaent des del punt de vista creatiu. Tant, que es veu que ja treballen en una segona novel∙la de la qual, però, encara no volen dir massa res.

En definitiva, No en cap altre lloc és sens dubte una de les novel·les del moment. Va de l’art d’escriure, de què és i què representa la creació, i de moltes altres coses: imaginació, masclisme, assetjament, llibertat, capacitat d’observació, maltractament, somnis, records, ficció i realitat, entre d’altres. Com veieu, fins i tot, de conceptes contraposats. A poc que penseu, un cop llegida, traureu tots aquests temes i, de ben segur, encara alguns d’altres. Perquè No en cap altre lloc és un text ric i ple de matisos, que ve acompanyat d’un catàleg d’il·lustracions en forma de collage que interconnecta i dona la necessària continuïtat a tot allò que se’ns hi explica. Un fil conductor visual molt intel·ligent i original, confeccionat per la eficaç imaginació de Gustems. Esperem, doncs, que No en cap altre lloc no sigui l’última col·laboració entre Marta R. Gustems i Maiol de Gràcia, perquè la veritat és que m’ha encantat la seva combinació entre llenguatge poètic i visual. Una experiència a quatre mans que en paraules dels mateixos creadors ha estat molt fructífera i productiva. Endinseu-vos-hi però, això sí, amb la ment ben oberta i deixant-vos sorprendre en tot moment. Us encantarà!

 

Portada

AnteriorCINECLUB VIC. La ruleta de la fortuna i la fantasia
SegüentAquest divendres 27 de maig al cinema…
Avatar photo
Vigatà d’adopció però hilarienc (de Sant Hilari de Sacalm) de soca-rel. Investigador de noves teràpies avançades contra les malalties cardiovasculars al Campus Can Ruti de Badalona, estimo també el bon cinema i la literatura. Vaja, un altre dels molts apassionats que corren pels patis de butaques, biblioteques o llibreries d’arreu. Entre hores també m’agrada passar el temps fent crítiques (sempre constructives!) de molt del material que visiono i llegeixo, a més de fer divulgació científica de forma més que amateur. De moment, doncs, i que us pugui interessar, això és tot. Salut i llarga vida a totes les formes de cultura que es fan i es desfan!