Fitxa tècnica

Títol original Nightcrawler
Duració 113 minuts
País Estats Units
Direcció Dan Gilroy
Repartiment Jake GyllenhaalRene RussoRiz AhmedBill PaxtonKevin RahmAnn Cusack,Eric LangeAnne McDanielsKathleen YorkMichael Hyatt
Fitxa Filmaffinity

 

Crítica

Intrigant, fosc i angoixant…. així és el film del guionista i ara director Dan Gilroy.  NightCrawler ens mostra una ciutat de Los Angeles que poques pel·lícules han portat a la gran pantalla. A través dels ulls del protagonista i lluny  dels barris baixos replets de bandes o, per altra banda, barris d’alt nivell, el director ens retrata la ciutat de  la gent de classe mitja, la gent treballadora, el dia a dia d’una ciutat que transcorre al marge de les obsessions de Lou Bloom. Excel·lent fotografia i una música captivadora que ajuda a l’espectador a endinsar-se en un submón nocturn de carronya i maldat. Una maldat que trobem en la mirada de Jake Gyllenhaal. L’actor de Donnie Darko ja ens té acostumats a bons papers, i últimament, sota la direcció del director canadenc Dennis Villenueve, ha encadenat molt bones actuacions (Prisoners (2013) Enemy (2013)).

Segurament en aquest film, Gyllenhaal es consolida com a un dels millors actors de la seva generació amb un paper que borda a la perfecció, una barreja entre bogeria i sadisme en un personatge que provoca una sensació estranya a l’espectador, que acaba sense saber si admirar o odiar l’intrèpid periodista. L’acompanya al repartiment Rene Russo, cap de notícies d’una de les principals cadenes de la ciutat que, sense deixar de banda el seu posat de dona fatal, acaba sucumbint als jocs de Lou i ens mostra una interpretació plena de vulnerabilitat més que correcta.

Nightcrawler agafa retalls del cinema negre clàssic i els trasllada a l’actualitat en una trama que es desenvolupa sense fissures a través dels carrers de Los Angeles. És inevitable la comparació amb pel·lícules com  Drive (2011) protagonitzada per Ryan Gosling i Taxi Driver (1976). De fet, Nightcrawler  mama de totes dues. Des dels baixos fons de Taxi Driver i les similituds en les ments perverses i malaltisses de Travis Bickle i Lou Bloom,  i els detalls de ”road movie” de la pel·lícula de Nicolas Winding.

Sens dubte una de les pel·lícules de l’any que té tots els números per acabar convertint-se en un clàssic. Un thriller psicològic i dement que no amaga una part de crítica social  que radiografia el transfons més morbos que tots portem a dins.

Marc Orra

Comparteix
Anterior“Et vindré a tapar” obre el segon trimestre de l’Espai ETC de Vic
SegüentEls Addams
Elèctric de professió però cinèfil de vocació. Soc un amant de la història i ocupo les hores perdudes entre pel·lícules i lectures. Aficionat radiofònic m'agrada perdrem pel món de les ones, però si realment em voleu trobar, dins d'un cinema m'haureu de buscar.

1 comentari

Comments are closed.