Just abans de viatjar a Islàndia, ara fa uns quants anys, vaig comprar-me el llibre Cartas de Islandia per anar preparant el viatge, però al final vaig decidir no llegir-lo fins allà mateix. El vaig començar ja a l’avió que em portava de Barcelona a Reykjavik. Després, a mesura que passaven els dies n’anava llegint fragments fins que el vaig acabar a l’avió de tornada.
Auden i MacNeice són dos dels poetes britànics més reconeguts del segle XX i l’any 1936 van fer un viatge a Islàndia del qual n’havia de sortir un llibre que havien promès a l’editor. El resultat és aquest Cartas de Islandia, que no és un llibre de viatges convencional, sinó que reuneix cartes, fragments de diari, reflexions, poemes i fins i tot un irònic testament dels dos autors.
Hi ha hagut molts fragments que m’han semblat fantàstics i m’han portat al mateix paisatge que jo estava veient fent un salt en el temps, un salt que a vegades no feia que fos tot tan diferent com pugui semblar. M’han agradat molt les cartes de Hetty a Nancy explicant el seu viatge a cavall per l’illa dormint en tendes de campanya i en cabanes acompanyada de joves estudiants de bones famílies angleses. En general destacaria sobretot la ironia que conté el llibre i que el fa fantàstic per a un lector del segle XXI malgrat els anys que han passat. És clar que personalment em faltaven referents, però crec que s’entén el que els autors volen transmetre i no vaig poder deixar de somriure en molts moments.
Un llibre de viatges molt diferent però molt interessant i més si tens la sort de poder-lo llegir mentre trepitges els llocs que el van inspirar.
W.H. Auden explica a un islandès quines són les impressions del seu viatge, però abans s’excusa així:
“Aunque no sé si la opinión de un turista tiene algún valor; cuando éste no tiene un trabajo en el país que se visita, su conocimiento de las relaciones económicas y sociales se reduce al estudio de las estadísticas oficiales y al cotilleo de los salones de té; ignorante de la lengua, su juicio sobre el carácter y la cultura de sus gentes se limita a lo superficial, y la duración de la visita, en mi caso de tres meses, le impide conocer a fondo el material con el que trabaja.”
Auden, per tant, era molt conscient del que significava conèixer un país, o desconèixer un país, quan s’és un viatger que només s’hi passa un període curt de temps. Un llibre, però, que val la pena tenir en compte per posar-lo a la llista si es té intenció de viatjar al país nòrdic.
