10 Rutes per Taixkent, subtitulat “Descobrint la mil·lenària ciutat de la Ruta de la Seda i la capital del nou Uzbekistan”, és una guia d’Eduard Balsebre que intueixo molt pràctica. Malgrat que és un dels països que m’encantaria conèixer aviat, encara no he estat a l’Uzbekistan i, per tant, m’he llegit la guia prèvia visita i el que ja puc afirmar és que m’ha fet morir de ganes de visitar aquest país de l’Àsia central.
Filòleg i blogger, Eduard Balsebre desenvolupa la seva vida professional entre projectes de cooperació internacional i la gestió d’activitats culturals i socials. Ha viatjat i viscut llargues temporades a l’Àsia i coneix de primera mà països com Kirguizistan, Kazakhstan i Uzbekistan. En els darrers anys escriu articles en revistes de viatges com Lonely Planet i Altaïr, però també ha escrit llibres com Contes de la Ruta de la Seda(2015).
Per descobrir la mil·lenària ciutat de la Ruta de la Seda, Balsebre ens proposa deu recorreguts amb tota mena d’indicacions, acompanyats de mapes i fotos. Així, descobrim des de la ciutat vella i els mercats, fins a les mesquites més importants, la ciutat del segle XV, el cor de la ciutat nova i la ciutat de les arts, passant també per les millors estacions d’un dels metros més bonics del món i acabant al Parc Bobur.
A part, però, d’aquestes rutes, m’agradaria destacar especialment les pàgines de cada capítol en què podem aprendre molt més sobre la ciutat i el país. L’autor ens il·lustra sobre qui són els uzbeks i quines ètnies i pobles formen part de la història de Taixkent, ens explica sobre la relació que tenen els habitants de la ciutat amb la religió, què va representar el terrible terratrèmol de 1966 i ens presenta cabdills com Amir Timur, el conqueridor d’Àsia o la poetessa Zulfiya. Podem llegir també, per exemple, la importància del fotògraf Max Penson com a cronista de la transformació econòmica i social de l’Uzbekistan durant el segle XX, el pes del cotó en la societat uzbeka i fins i tot la cursa de l’espai en l’època de la Unió Soviètica.
Llegint 10 Rutes per Taixkent, doncs, descobrim una ciutat i, de fet, tot un país, encara molt desconegut a Europa i que crec que val molt la pena de tenir en compte a l’hora de planejar els propers viatges. Un país, segons Eduard Balsebre “nascut l’1 de setembre de l’any 1991 on tradició i modernitat han hagut de conviure sense els referents del comunisme i sense cap garantia d’assolir una vida millor mitjançant una independència no desitjada.” I afegeix: “Davant aquesta situació, les autoritats han cercat una nova identitat, que s’acompanya de la mitificació de Tamerlà com a gran heroi nacional en substitució de Marx, Lenin i la iconografia soviètica de dies passats.”
Un llibre molt recomanable per a tots aquells que vulguin viatjar a Taixkent, però també per a tots aquells que vulguin conèixer l’Uzbekistan des del sofà de casa.
