El Matx d’improvisació és un espectacle que compta amb un format senzill i molt dinàmic que funciona a la perfecció. Dos equips, un de cada color, s’alcen a l’escenari i s’enfronten en sis proves en què han d’improvisar. La improvisació pot ser mixta i barrejar membres dels dos equips, grupal… potser no es pot parlar, potser s’han de fer rimes o, fins i tot, cantar. La qüestió és que el riure està assegurat. Després de cada prova, amb una cartolina del color de l’equip i al més pur estil ‘futbolero’, el públic tria quin és l’equip que ha defensat millor la improvisació. Finalment, qui més improvisacions s’emporta, guanya el matx. Per posar ordre i per assignar les proves, hi ha un àrbitre.
Em va sorprendre gratament el que vaig veure, però no només per la gran qualitat interpretativa dels participants, sinó també pel públic familiar que es va agrupar. Sens dubte, amb uns actors joves, de ben segur que la majoria eren familiars i amics que anaven a veure el seu germà, fill o “compi” fer el dropo dalt de l’escenari, la qual cosa va generar un ambient familiar i festiu a la platea. Per altra banda, la música que va acompanyar els petits moments en què els actors planificaven les improvisacions van ajudar a crear aquest clima alegre. Un altre punt a favor és el gran companyerisme que desprenien els equips, i és que encara que tots volien guanyar, l’objectiu era passar una bona estona i fer gaudir el públic, quelcom que van aconseguir des del minut u.
No em queda res més que felicitar els actors i els responsables de l’ETC, que només aposten per una programació seriosa, sinó també per generar espectacles propers, per als ciutadans i inclusius.
