Avui dia es parla d’immigració –especialment aquells que no han emigrat mai– des de punts de vista econòmics o estadístics, i ens oblidem que cada immigrant és una persona amb els seus sentiments, els seus motius per emigrar, les seves necessitats, les seves pors i els seus anhels. En aquest llibre, Fàtima Saheb aborda la immigració des d’un punt de vista humà i des de la profunditat, la sensibilitat i la introspecció que permet la poesia.
Així doncs, hi trobem poemes d’agraïment a aquelles mares que van deixar enrere qui eren per donar una vida millor als seus fills, encara que aquests no sempre han sabut valorar-ho o no sempre han pogut comprendre el seu sacrifici. Saheb també parla de què significa marxar del teu país, de com tracten les terres d’acollida els migrants o com lluiten aquests immigrants per adaptar-se a la cultura que els rep sense deixar enrere els seus orígens.
A més d’aquest contingut tan potent, l’edició de Mares migrants està súper cuidada. Tots els elements del llibre com a objecte estan molt cuidats: la coberta, el paper, la tipografia, les guardes, les solapes… Es nota tot l’amor i la passió que hi ha darrere d’aquest projecte editorial.
Mares migrants és el primer llibre de la cooperativa editorial Jande, un projecte dirigit per Aissata M’ballo Diao i Diana Rahmouni, que té com a objectiu impulsar les veus racialitzades o d’ascendència migrant del país, ampliar l’oferta de traduccions al català d’autores internacionals i publicar obres que permetin conèixer realitats que semblen llunyanes, però que en realitat no ho són tant. Aquest primer volum, a càrrec de Fàtima Saheb, no només és el punt de partida de l’editorial, sinó també el primer llibre que publica l’autora; una estrena doble.
L’Aissata és filla de pares senegalesos i en un vídeo a Instagram explica que fins als 23 anys no s’havia vist representada a la coberta d’un llibre ficció. També diu que quan era petita li hauria agradat trobar una editorial que publiqués llibres que parlessin de persones com ella. Per la seva banda, la Diana, amb pare sirià i mare catalana, ha vist com la cultura siriana ha quedat reduïda a l’àmbit familiar. Confessa que a Catalunya no ha trobat mai un lloc on apropar-se a la literatura àrab.
Ver esta publicación en Instagram
Jande significa “lectura”, però també “ensenyança” en fula o pulaar, la llengua del fulanis, una ètnia del sud del Sahel, a l’Àfrica occidental. El nom representa una declaració d’intencions i una explicació de què volen significar els seus llibres.
Sempre s’ha de celebrar el naixement d’un nou projecte editorial, però si té la singularitat i els valors de Jande, la celebració ha d valdre per dos. Només espero que sigui tot un èxit i que les veus racialitzades trobin el seu espai i que TOTS els lectors en llengua catalana es vegin, per fi, representats per la literatura que llegeixen.
Agradarà a…
Als interessats en temes de migració, identitat, i les experiències humanes darrere de les estadístiques.
No agradarà a…
A aquells que prefereixen mirar la migració com una qüestió distant, freda i numèrica, sense voler entendre les històries personals que s’amaguen darrere de cada trajectòria.
