L’editorial Males Herbes ens té mal acostumats. I és que s’ha tornat a superar publicant un conjunt de relats sobre l’Egipte fantàstic de diversos autors gràcies al bon treball del filòsof, músic i poeta Roger Fortea. El recull que ens presenta Fortea, titulat Les històries del mag Setne i altres relats de l’Egipte fantàstic, és original, perquè inclou textos grecs, coptes i medievals que formen part del llegat cultural que ha perviscut d’un imperi que sempre va tractar de dominar els seus propis súbdits i impressionar altres imperis rivals poderosíssims.

Aquesta edició, de tapa dura i gran qualitat ‒tot i que el preu pica una mica, ja us aviso‒ és molt acurada. El seu tacte és càlid com la calor que desprenen els deserts d’aquelles llunyanes i exòtiques terres. Vaja, l’edició es veu a simple vista que ha estat feta amb molt bon gust, però no només pel que fa a l’exterior, sinó també pel que fa al contingut, ja que s’ha seleccionat per a l’ocasió un grup d’autors format per grans egiptòlegs o estudiosos d’Egipte (Schiller i Apeles Mestres, entre d’altres) i reconegudíssims autors del gènere de terror i fantàstic (H. P. Lovecraft, Edgar Allan Poe i Arthur Conan Doyle, per exemple). Tan sols perquè feu un petit tast de la vintena de relats que conformen aquest interesantíssim periple per l’Egipte més màgic, remot i ocult, us avanço el del divertidíssim grup de savis anglesos pocapenes que, tornats d’un viatge exploratori per les piràmides, desperten la mòmia d’un noble egipci del seu somni de fa tres o quatre mil anys sotmetent-la a corrents elèctrics i incisions al nas. Imperdible, creieu-me.

Egipte ja em va caure a les mans uns dies abans de comprar el llibre a través de la meva filla, que recitava en veu alta els massissos, rius i llacs del continent africà per a l’assignatura de Socials. Tot d’un plegat escolto: “riu Nil”. En aquell moment se’m van activar les poques neurones que em deuen quedar i per això vaig decidir que era hora d’anar a comprar el llibre de Males Herbes i gaudir més profusament de l’antic Egipte. I ja em veus corrent cap a una de les meves llibreries de referència de Vic i, en acabat, de pet a casa feliç com un anís.

Us poso en context. Egipte, oficialment República Àrab d’Egipte, és un estat de l’Àfrica nord-oriental. Amb una extensió d’1.020.000 km², inclou la península del Sinaí, mentre que la majoria del país se situa al nord d’Àfrica. Tenen moltíssima sorra les seves zones desèrtiques i ermes fora de les escasses regions conreables que es troben més a tocar de les aigües del gran riu que travessa el país. Qui de nosaltres no ha somniat a viatjar-hi i descobrir algun dels tresors que amaga? Ves per on, jo mateix. De petit, em va entrar aquella fal·lera d’escriure relats sobre antics faraons i prínceps o, fins i tot, mòmies assassines. Recordo un de força decent sobre l’Esfinx i Tuthmosis, però això ja són figues d’un altre paner.

M’adono, sens dubte, que el Nil és un dels grans protagonistes de la majoria d’històries recopilades pel polifacètic i lletraferit Fortea (màster en Egiptologia i treballa en la seva tesis doctoral dedicada a comprendre l’antic Egipte i la seva cultura des de la nostra contemporaneïtat). Amb una longitud total de 6.671 km des del seu naixement a Burundi fins la seva desembocadura al mar Mediterrani, el Nil (del grec “Neilos”, literalment “vall de riu”; en àrab, “an-Nīl”) és el riu més llarg d’Àfrica. Transcorre terres d’Uganda, el Congo, el Sudan, el Sudan del Sud, Etiòpia i Egipte. En aquest punt, amb un punt d’orgull (ho reconec!), la meva filla em fa saber que té dos afluents principals, el Blanc i el Blau. El Blanc s’inicia a la regió dels Grans Llacs d’Àfrica central, mentre que el Blau neix del llac Tana a la llunyana Etiòpia. Doncs bé, el Nil va esdevenir un element fonamental pel naixement i vertebració de la vida, civilització i cultura de l’antic Egipte des de l’edat de pedra. La major part de les ciutats es trobaven resseguint el seu curs, a l’anomenada vall del Nil i al delta, al nord d’Assuan. Malauradament, pels voltants del 8000 aC, canvis sobtats del clima i la desertització que assolà aquelles terres de l’Àfrica septentrional riques en caça i pastures van assecar-les i van esdevenir part del que ara és el gran desert del Sàhara. Aleshores, molts dels seus habitants van emigrar en massa i s’assentaren a la vora del “Gran Riu”, com ells l’anomenen, on s’hi desenvolupà una economia plenament basada en l’agricultura i la ramaderia. Per si no ho sabíeu, un últim apunt ben curiós: alguns indicis apunten que el Nil es va arribar a congelar en diferents ocasions al llarg de la història. Al·lucinant, oi? I encara alguns posen en dubte el canvi climàtic i els seus efectes devastadors…

Recomano llegir un capítol cada dia. A poder ser abans d’anar a dormir. Deixeu-vos envoltar i quedar ben absorbits per la fantàstica aura o atmosfera que desprenen. Penseu que us poseu en la pell d’algun dels personatges que hi apareixen. Transporteu-vos fins aquells llocs tan exòtics per convertir-vos en faraó, mòmia, excavador, mag, savi, príncep, esclau o escriba (en honor també del nostre web). Imagineu, imagineu… I així, finalment, si seguiu al peu de la lletra aquestes meves quatre recomanacions, potser llavors podreu arribar a tancar els ulls i aconseguir transportar-vos fins al bell mig de tan verdes i magnífiques valls entre muntanyes i altiplans elevats del desert.

A tall de resum, Les històries del mag Setne i altres relats de l’Egipte fantàstic és un projecte literari fet amb molta cura i d’extraordinària qualitat. Aquesta obra traspua milers d’anys d’història sobre unes exòtiques i llunyanes terres que van ser governades fa tres o quatre milers d’anys per diferents dinasties i famílies de Reis i Faraons. Unes terres que associem sempre a les piràmides de Gizeh i els seus secrets (i perills!) que resten soterrats esperant la perícia o dissort d’algun explorador o passavolant que els tregui a la llum del nostre coneixement. No ho dubteu. Ara per ara, aquesta antologia o recull de textos emblemàtics i d’altres menys coneguts de l’Antic Egipte fantàstic (des de l’època faraònica fins a l’actualitat) és una de les millors propostes literàries en català que podem trobar a les nostres llibreries per immiscir-nos en els mites d’aquesta extraordinària civilització prehistòrica i mil·lenària, així com per ser testimonis de la gran empremta que ha deixat sobre la nostra pròpia cultura.

 

Portada

AnteriorCrítica d'”Emma”
SegüentAquest divendres al cine…
Avatar photo
Vigatà d’adopció però hilarienc (de Sant Hilari de Sacalm) de soca-rel. Investigador de noves teràpies avançades contra les malalties cardiovasculars al Campus Can Ruti de Badalona, estimo també el bon cinema i la literatura. Vaja, un altre dels molts apassionats que corren pels patis de butaques, biblioteques o llibreries d’arreu. Entre hores també m’agrada passar el temps fent crítiques (sempre constructives!) de molt del material que visiono i llegeixo, a més de fer divulgació científica de forma més que amateur. De moment, doncs, i que us pugui interessar, això és tot. Salut i llarga vida a totes les formes de cultura que es fan i es desfan!