Fitxa tècnica

Títol: Los jardines de la Luna

Autor: Steven Erikson

Editorial: Nova

Los jardines de la Luna és el primer llibre de la saga Malaz: El Libro de los Caídos de l’autor Steven Erikson. L’argument és una mica complicat, ja que inclou gran quantitat de personatges, i cada grup amb la seva història particular i que s’acabaran entrellaçant a llarg termini.

Els rumors diuen que l’ambiciosa emperadriu Laseen va matar el seu marit. Ara governa l’imperi intentant expandir les fronteres en el continent de Genabackis. Els Abrasapuentes, una unitat militar d’elit a les ordres de Whiskeyjack durant el temps de l’emperador, fan nosa a les ambicions de Laseen. L’emperadriu els enviarà a una missió suïcida per conquerir Darujhistan, l’última ciutat lliure de Genabackis, i annexionar-la a l’imperi amb l’esperança de desempallegar-se d’ells. Al tauler de joc, però, hi ha incomptables voluntats, algunes impredictibles, ja que diferents deïtats han decidit involucrar-se en el conflicte.

El que destaca més de la novel·la és la quantitat de personatges importants que intervenen, la qual cosa fa difícil seguir la gran quantitat d’arcs argumentals. També costa introduir-se al món creat per Erikson; l’autor no ens posarà les coses fàcils a l’hora d’entendre el funcionament i les forces polítiques, militars i màgiques que intervenen en l’univers de la novel·la. Amb una mica de paciència, però, la història va fluint i els personatges van captivant al lector cada cop més. Destacaria les intrigues polítiques, les complicades estratègies militars, les aliances i traïcions… que es veuen trastocades pels designis incomprensibles dels Ascendents, les deïtats locals, i l’aparició d’éssers quasi mitològics de l’antiguitat. El problema d’aquesta novel·la és que es podria considerar una introducció a la saga de Malaz; podríem dir que és la primera peça d’un gran trencaclosques i l’autor ens hi tira de cap i sense flotador.

Agradarà a…

Als amants de la fantasia tradicional amb grans dosis d’estratègia i multitud de personatges. Imprescindible que tinguin temps per dedicar-se a una lectura a llarg termini.

No agradarà a…

A la resta de la població. Més que desagradar, considero que els avorrirà abans d’arribar-los a enganxar.