Comença ja a fer molts mesos que no ens podem moure i començo a trobar a faltar de veritat poder viatjar. Però suposo que els llibres de viatges ens ajuden a allunyar-nos una mica de casa encara que sigui tornant a ciutats on vam estar fa anys i que encara tenim presents en el record. Una d’aquestes ciutats és Praga i aquests dies hi he tornat llegint-ne el relat que en va fer una autora catalana que hi va viure ja fa molt de temps.

Teresa Pàmies, després de la guerra civil, es va haver d’exiliar primer a França i després a la República Dominicana, Cuba i Mèxic. L’any 1947 s’estableix a Praga, on resideix dotze anys i treballa de redactora de les emissions en castellà de Ràdio Praga. Quan va deixar Txecoslovàquia va tornar a França i no va ser fins l’any 1971 que ella i la seva família retornen a Catalunya i ella comença la seva carrera d’escriptora.

És, doncs, d’aquests dotze anys vivint a la capital txeca, aleshores encara Txecoslovàquia, que parla aquest llibre-guia de Praga que va reeditar Tushita edicions l’any 2019. El relat, de fet, va ser escrit en castellà l’any 1987. Praga, doncs, ens porta a la ciutat que l’autora va conèixer i de la que ens fa partícips des de les primeres pàgines. A Testament a Praga, escrit en col·laboració amb el seu pare, que va morir en aquella ciutat, ens presentava un relat memorialístic a dues veus, mentre que en aquest Praga ens ajuda a passejar-nos per una ciutat que ella va conèixer molt bé.

Recorrem, doncs, la Praga dels anys cinquanta, però també la dels anys vuitanta, amb una autora que valora de la ciutat l’arquitectura, però també el gust per la música, per la literatura, pels seus parcs i jardins. “Praga envelleix, i si mor morirà de vella, com aquestes dames viscontianes que es marceixen sota la pamela adornada de rams de flors i cireres artificials, tuls vaporosos i afaits francesos”, ens diu. Per això recomana que la visitem i que recorrem l’itinerari de Kafka, o de Jaroslav Seifert, el de Mozart, el de Jan Neruda o el de Milan Kundera o de Rainer Maria Rilke, perquè Praga té molt per oferir.

I a la Praga de Teresa Pàmies no falten els barris més populars, les cafeteries i, sobretot, el riu Vltava i el magnífic Castell, al qual dedica tot un capítol, així com també al Pont de Carles o als barris Staré Mesto i Malá Strana. El relat acaba amb l’autora preguntant-se si realment es pot conèixer Praga i per això ens aconsella que ens oblidem de guies turístiques i d’itineraris recomanats per les agències: “Praga era a una altra banda. Però, ¿els interessava realment la Praga que jo vaig conèixer? ¿N’estava segura, jo, de conèixer-la? ¿Hi ha algú que pugui presumir de conèixer Praga, la inescrutable, misteriosa, altiva Praga?

Malgrat les recomanacions finals de l’autora i el recorregut que podem seguir amb ella, Tushita edicions també ha tingut l’encert d’acompanyar el text amb una guia pràctica elaborada per Joan Vilardebò, que ens posa en context el relat de Pàmies i després ens pot servir d’ajuda per la nostra visita a la ciutat. Un llibre, a més, que comença amb un pròleg d’Aliona Pàmies, neta de l’escriptora, que ens explica la importància que la ciutat va tenir per la seva àvia.

 

Portada

Anterior“Los jardines de la Luna”, Steven Erikson
SegüentAquest divendres al cinema…
Avatar photo
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).