Tot va començar amb un viatge amb destí Mauthausen. Com acostumo fer quan viatjo, vaig buscar lectures que m’ajudessin a entendre el lloc, la seva història i els silencis que encara hi ressonen. Era tot un repte, perquè he llegit molt sobre el tema i perquè el mercat està inundat de llibres sobre nazisme. Finalment, gràcies a la recomanació d’un company de feina, vaig arribar a Los amnésicos. Historia de una familia europea, de Géraldine Schwarz.

En aquest llibre, Schwarz, periodista francoalemanya, parteix de la seva pròpia família per analitzar una de les qüestions més complexes del segle XX: la responsabilitat col·lectiva durant i després del nazisme. A través del seu avi patern, un empresari de Mannheim que es va beneficiar econòmicament de les polítiques antisemites del Tercer Reich, l’autora obre un fil que travessa tres generacions i diversos països europeus.

A partir d’allò íntim i personal —la negació, la incomoditat, els silencis familiars—, construeix un relat més ampli que posa el focus en l’amnèsia europea i la incapacitat, voluntària o no, d’assumir les pròpies responsabilitats durant el nazisme, tant entre els individus com a nivell institucional. Los amnésicos no només parla d’Alemanya, sinó també de França, d’Itàlia, d’Àustria… de com es van gestionar —o amagar— els crims, les complicitats i les connivències amb un règim que va marcar un dels períodes més foscos de la humanitat.

Es tracta d’un llibre extraordinàriament ben documentat, escrit amb rigor i lucidesa, que obliga a mirar de cara les ombres del passat. També és una invitació a entendre que la memòria no és un exercici passiu, sinó que és una feina, una responsabilitat i un deure ètic amb què s’ha de complir. Schwarz, a més, ens alerta dels perills d’oblidar, sobretot avui, en un moment en què els populismes, el revisionisme històric i els discursos d’odi tornen a prendre força.

Per mi és una lectura imprescindible per comprendre no només la història del segle XX, i més concretament el nazisme i la maquinària de la mort ideada per Hitler, sinó també un llibre que ens adverteix dels perills d’un present que repeteix patrons. Llegint-lo m’he adonat que l’odi torna a aflorar perquè mai el vam erradicar del tot.

Agradarà a…

A qui no es conforma amb les grans veritats oficials i vol entendre la història des dels matisos i les zones grises.

No agradarà a…

Als revisionistes, nazis i feixistes que encara volten pel món.

 

Imatge de portada

AnteriorAquest divendres 4 de juliol als cinemes…
Següent‘Jo soc l’última Plaça’, Alba Gómez Gabriel
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.