Quan es parla de poesia, moltes vegades, hi ha un “pfff” darrera, oi? A vegades un “buuuf” o un “mmmm” acompanyat d’una mirada al cel o fins i tot posant els ulls en blanc… però en poques ocasions hi ha una expressió positiva, alegre i d’emoció, cosa que espero canviar una micona quan hagueu acabat de llegir l’article.
EL CANT DEL GRILL
Nit estiuenca,
nit de calor.
L’herba s’asseca,
però jo, no.
Com més fa calda,
més bé jo estic;
ella rondina,
i jo, ric…, ric…
Joana Raspall
Fa dues o tres generacions la gent estava en contacte amb la poesia des del bressol: cançons de la mare, de l’àvia, de la dida… es cantava per jugar, a l’escola, a la feina (tant a fàbriques com al camp amb romanços i cançons). Els treballadors no n’eren conscients perquè, la majoria, eren analfabets, però la poesia era d’origen oral i no tenia per què ser escrita. Ara tot això s’ha perdut i l’únic contacte que podem recuperar és de tradició escrita, per això tenim la idea que la poesia és arcaica, avorrida i per a gent culte, perquè només la llegim, en moltes ocasions, de manera obligada a l’escola o a l’institut amb una selecció poc encertada.
M’HE COMPRAT UN ELEFANT
M’he comprat un elefant,
on el poso si és tan gran?
A la cuina no,
ni al corredor.
A l’escala cau,
que és un babau!
Al despatx tampoc,
perquè és molt badoc.
On el posaré,
que hi quedi bé?
Dalt del meu terrat?
Hi farà un forat!
Si el duc al carrer,
potser el perdré!
M’he comprat un elefant,
on el poso, si és tan gran?
Bofill,F.; Puig, A.; Serra,F.
I és que la poesia és molt especial i pot ser màgica pels infants, però perquè aquesta sigui llaminera, s’ha de 
treballar de manera constant i fins i tot diària. I ara us preguntareu: què diu aquesta insensata? Cada dia poemes a tort i dret? No… La poesia es pot treballar amb cançons, rimes, dites populars, contes, endevinalles, metàfores, embarbussaments, etc. Ja que la poesia és un joc de paraules, de conceptes, juga amb els sons, el to i l’entonació, aposta pel volum i el ritme, amb el significat de cada paraula, amb la capacitat de comunicar i fer participar l’altre. I tota aquesta màgia sonora fa que ens aprenguem de memòria fragments sense ni proposar-nos-ho i no cal que entenguin què vol dir, això ja vindrà.
ZEBRA
Pel desert corre la brama
que no et saps treure el pijama
Pere Quart
ÉS COM UN SOL
La lluna és com un sol
que ha perdut la perruca
Adagi Provençal
Els poemes per a infants són aquells que també poden llegir els infants, amb l’única diferència que no pots apel·lar a certes experiències viscudes com emocions complexes o arcaismes, per exemple, però és un recurs fantàstic i molt antic que ja es practicava a la vora del foc a cada casa, abans de les televisions i fins i tot la ràdio (és tan antic que hi ha indicis de textos del temps dels faraons). Penso que la poesia no és per ser estudiada sinó gaudida, viscuda i sentida com la música.
LA TEMPESTA
Buuum!
Ai, quin tro!
Quina por!
Tot és negre
i es fa fosc.
Xec!
Un llampec
ha sortit,
tots els núvols
ha partit!
Bofill,F.; Puig, A.; Serra,F.
Un escriptor potser és més un inventor de llengua que un inventor d’històries, perquè el que moltes vegades vol és comunicar emocions i les emocions es comuniquen a través d’un treball sobre les paraules, que només poden fer els que en saben. El que de debò compta a l’hora d’expressar emocions és com es distorsionen les paraules de la comunitat que només valen per aquell context. Per això necessitem un bon coneixement emocional també. En aquest sentit també és una bona eina per a treballar amb els infants, ja que l’educació emocional és vital per una maduració conscient i sana. Amb la poesia s’afina la sensibilitat dels infants. I com que ja són alliçonats per moltes bandes, la poesia és una eina per fugir de tot això i fer que els nens entenguin, estimin i estudiïn els seu entorn amb emoció. Veure una mateixa cosa per costats diferents és tenir sensibilitat. I és que és diferent parlar de flors que de roses, clavells, dàlies o margarites.
LES ROSES FRANQUES
He vist unes roses
d’un vermell pujat,
d’un vermell negrós,
d’un vermell morat.
Penjaven gronxant-se,
del mur d’un jardí;
ningú les pot treure,
no es poden collir.
Joan Maragall
Per últim, una frase molt encertada que vaig llegir en algun lloc: “El camí senzill per arribar a entendre el que es llegeix és precisament llegir ben a poc a poc”.
EL MEU CAVALL
El cavall és elegant
i no passa mai de moda,
per més que hom hagi inventats
nous vehicles amb la roda.
Popular catalana
Hi ha una app per a mòbils molt interessant, de poemes de Joana Raspall, que es diu: Un món de poesia. Proveu-la!
UN CAMÍ
Un camí, quina cosa tan curta de dir i tan llarga de seguir.
Josep M. de Sagarra
