L’editorial Llibres del Delicte ha publicat recentment la novel·la guanyadora del primer Premi Vilassar de Noir, entregat l’any passat a Quim Gómez per la seva novel·la titulada L’esguard de la bèstia. Així és com la primera novel·la de l’autor, i esperem que no l’última, surt a la llum. L’editorial, per la seva banda, edita així el número 49 d’una col·lecció dedicada a la novel·la negra catalana, però anem al que interessa.
La història que se’ns presenta té com a protagonista en Balasch, un policia que es topa amb el que sembla ser un cas de violència de gènere de manual; una noia ha aparegut morta a casa seva i tot apunta que en Calvo, la seva exparella, és qui l’ha assassinat. Poc a poc, el cas s’anirà embolicant i portarà el caporal i els seus companys a investigar un dels sospitosos del cas, el qual els conduirà a una altra trama encara més sòrdida. Les dues trames faran perillar la vida d’en Balasch i el posaran contra les cordes a nivell professional i a nivell personal a causa dels fantasmes del passat.
Podem dir que és una novel·la de tall clàssic, amb una trama força típica, però teixida amb gran destresa i sense fissures que deixa veure el gran treball que ha fet l’autor a l’hora de construir-la. Així doncs, el punt en què destaca la novel·la de Gómez és en el tractament dels personatges. El personatge principal, en Balasch, és un home turmentat pel passat que evolucionarà al llarg de la novel·la. L’ombra d’un pare maltractador farà que es qüestioni la seva actitud i la relació que té amb les dones del seu voltant. Inconscient en moltes ocasions d’estar exercint violència sobre les dones, el policia obre un debat de fons que porta el lector a anar més enllà de la lectura i preguntar-se, inevitablement, si un maltractador neix o si s’hi torna. Al seu costat hi trobarem el seu tiet, aquell fidel ajudant que el guia tant en la seva vida personal com en la resolució del cas. Però el plat fort serà la Cesca, una policia amb un caràcter fort que qüestionarà constantment els passos d’en Balasch. La seva disciplina i determinació causaran una gran impressió en el lector i en el propi Balasch, fins al punt que agafarà tanta rellevància com el propi protagonista.
Per la novel·la planen constantment la música i la gastronomia, que gairebé es converteixen en dos personatges més de la història. El ritme i les lletres de les cançons ens evoquen sentiments i paraules que complementen les escenes presentades per l’autor. Pel que fa a la gastronomia, podem dir que és en aquest punt en què l’ombra de Camilleri es fa més llarga, ja que en Balasch, com en Montalbano, un gurmet de primera.
En conclusió podem dir que estem davant d’una obra rodona i de molta qualitat. Quim Gómez salta a la palestra amb força i esperem que per quedar-se. Per part nostra, esperem amb delit la següent aventura d’en Balasch i la Cesca, sobretot de la Cesca.
Agradarà a…
Als amants de Camilleri; recorda fortament a les seves nvoel·les.
No agradarà…
Als que busquen una trama innovadora i sorprenent.
