En Roger és el convidat del mes de novembre del ‘451. Quin llibre salvaries del foc’, el programa literari de L’escriba a Ràdio Manlleu. Com no hi ha plaer més gran que poder parlar amb un autor del seu llibre, vaig decidir que era el moment de llegir la seva última novel·la, Les terres dels cossos que es desfan, editada per Spècula, una editorial independent especialitzada en ficció especulativa: ciència-ficció, fantasia i terror sobrenatural, que aposta per les autores i autors que escriuen en català i que si no coneixeu, ja podeu córrer a remenar el seu catàleg.
La protagonista d’aquesta història és l’Eirëen, una noia que ha estat escollida per ser l’Oracle de Mandelëen. A partir d’un somni, la seva mentora determina que la seva tasca és guiar la Llarga Marxa, un viatge ritual en què es perpetua el cicle de la vida. Així doncs, els pobles entreguen els escollits per deixar aquest món i, a canvi, els són entregats cossos nous, nadons. Després, l’Eriëen ha de continuar el seu camí i endinsar-se al bosc en un viatge que ho canviarà tot.
Una de les grans virtuts d’aquesta novel·la és la quantitat de capes i lectures que se’n poden fer. Els lectors poden quedar-se amb la lectura superficial o poden anar més enllà i veure-hi allò que Coch realment vol explicar: la mort. Per a l’Eirëen, que no ha conegut el món i que ha estat sempre protegida de l’exterior, al principi de la novel·la la vida i la mort representen un mandat diví inevitable i inqüestionable. Però en el moment en què s’endinsa al bosc i viu i sent de debò, comença a qüestionar-se tot allò que creia i anirà a buscar la resposta a preguntes que la humanitat s’ha fet des de temps immemorials: què hi ha després de la mort? es pot tornar del món dels morts? El camí per trobar respostes la portarà al límit físic i mental, però sobretot, farà trontollar tot allò que creia.
Per parlar d’un tema tran universal i tan treballat com la mort, l’autor ens farà entrar en un món de fantasia amb forma de cos, regit per deesses i forces de la natura ingovernables, en què els pobles són governats per rituals ancestrals i creences atàviques. Els noms dels seus personatges -tot dones, per cert- semblen vinguts de la Terra Mitjana i del llenguatge que l’autor utilitza emana èpica a raig i sense aturador.
Així doncs, es tracta d’una novel·la amb un món ric, una gran profunditat argumental i narrativa que veu dels mons fantàstics de Tolkien, Frank Herbert i Ursula K. Le Guin i històries tan antigues com el Poema de Gilgamesh.
Agradarà a…
Als fans de la fantasia que gaudeixen amb noms impossibles de pronunciar i que tenen mapes de Terramar penjats a la paret. També a filòsofs amaters que es pregunten què hi ha més enllà de la mort mentre miren la rentadora girar.
No agradarà a…
A qui busqui un llibre d’acció i prefereixi que els personatges llancin espases en lloc de fer-se preguntes profundes. Tampoc és per a aquells que es fan un embolic amb els noms que semblen provenir d’un teclat espatllat.
