Escriptora, pedagoga i política, col·laboradora habitual a la premsa escrita, la ràdio i la televisió. Polifacètica és una paraula que es queda curta per definir Maria Aurèlia Capmany. Enguany, a part de celebrar l’any Pedrolo, també celebrem els 100 anys del naixement de Capmany.
A tot allò que Capmany va cultivar se li han d’afegir unes facetes relacionades amb l’activisme cultural i polític, però molt especialment activista a favor de la igualtat de la dona, esdevenint, d’aquesta manera, una de les pioneres del feminisme català. Això ho demostren en diverses publicacions com La dona a Catalunya: consciencia i situació (1966) o Feliçment, jo sóc dona (1969).
I encara cal destacar una altra Capmany, la negra, la fosca, la criminal l’escriptora i traductora de novel·la negra. A Capmany se li coneixen un parell de novel·les reconegudes dins l’etiqueta de negres o policíaques Traduït de l’americà (1959) i El jaqué de la democràcia (1972). Capmany forma part de la generació que va intentar i aconseguir consolidar el gènere negre juntament a Pedrolo, Fuster, Oliver i d’altres. Les dues novel·les de Capmany contenen un fort component policíac acompanyat d’una forta denúncia social i moltes al·legories a Catalunya, fet que aprofita per dur a terme una forta reflexió sobre el país i la seva història.
La faceta de traductora també és d’allò més coneguda, especialment per les seves aportacions a col·leccions tant emblemàtiques com algunes d’Edicions 62. Segurament durant els primers anys es va centrar en la traducció de novel·la però cap als anys setanta i especialment els vuitanta es va decantar més cap a l’assaig i els clàssics de la literatura infantil i juvenil, com ara Andersen, els germans Grimm, Isop, Sebillot o Twain.
Avui dia, les opinions de Capmany continuen estant a l’ordre del dia; idees revolucionaries que faríem bé de tenir presents en més d’una faceta de la vida.
