Hi ha llibres que t’ensenyen, llibres que et fan riure i llibres que t’ensenyen rient. Les coses que creixen és un d’aquests. Amb aquest títol tan senzill i poètic, Godai Garcia ens proposa una aproximació singular i profundament entranyable a les plantes, arbres i herbes que formen part del nostre entorn quotidià. No cal anar a l’Amazones per quedar meravellats: el que tenim al costat de casa ja és fascinant si aprenem a mirar-ho amb uns altres ulls.
Lluny de l’academicisme, el llibre no s’organitza segons classificacions científiques o famílies botàniques, sinó per paisatges humans: els camps i marges, la roureda, vora el riu, els prats i la fageda. L’objectiu no és crear un catàleg exhaustiu de flora catalana, sinó oferir un itinerari narratiu que desperti la curiositat i convidi a sortir, observar i estimar allò que ens envolta. I ho fa a través d’un narrador que sembla un amic que t’explica coses mentre passegeu i t’ensenya plantes, que va barrejant dades reals, anècdotes divertides, metàfores delirants i reflexions tendres amb un humor molt personal. Però darrere d’aquesta mirada literària i esbojarrada hi ha un coneixement botànic real i una voluntat clara de posar en valor la biodiversitat local. Godai Garcia ens diu, sense dir-ho, que el paisatge també és cultura.
Tot això no funcionaria igual de bé sense les meravelloses il·lustracions de Bruna Dinarès, delicades i precises, que donen forma als protagonistes del llibre amb una elegància que us deixarà embadalits. La maquetació, preciosa i acurada, converteix Les coses que creixen en un d’aquells llibres que anomenem joia: perquè brillen, perquè són únics i perquè fan goig només de tenir-los a les mans.
Aquest llibre és una crida a estimar la natura no des del dogma, sinó des de l’experimentació i l’admiració. Un llibre que convida a embrutar-se els genolls, a mastegar fulles (amb moderació), i a admirar les coses que creixen.
Agradarà a…
A aquells que volen conèixer la natura des de la curiositat i el bon humor, no des del manual acadèmic.
No agradarà a…
Als que no tenen cap mena d’interès per saber què és allò que trepitgen quan van pel bosc.
