Las mil y una historias de A. J. Fikry, de Gabrielle Zevin, és una d’aquelles novel·les que semblen escrites pensant en els amants dels llibres. No només perquè el seu protagonista és llibreter, sinó perquè tota la història respira passió literària, estima pels llibres i un respecte profund pels relats que ens canvien la vida. Qui es pot resistir als llibres sobre llibreries i llibres? És la primera vegada que llegeixo Gabrielle Zevin, però després d’aquest viatge, vull endinsar-me en totes les històries que ens proposi, així que tinc pendent llegir Demà, i demà, i demà.
J. Fikry és un llibreter rondinaire, vidu i convençut que la seva vida ha perdut tot el sentit des que va perdre la seva dona. La seva única companyia són l’alcohol i una edició molt preuada i rara d’Edgar Allan Poe que val una fortuna. Però tot d’un plegat li roben el llibre i, poc després, algú li deixa un nadó a la llibreria amb una nota. A partir de llavors, tot comença a canviar.
Aquesta novel·la de Zevin és un homenatge a la lectura, però també una reflexió sobre les pèrdues i la capacitat de reconstruir-nos. Al llarg del llibre, veiem com la vida de Fikry es transforma gràcies a l’arribada de la petita Maya, però també a través del contacte amb una editora que sap veure-hi més enllà de la seva aparença esquerpa.
Un dels encerts de l’obra és l’arrencada de cada capítol, que comença un comentari literari d’en Fikry sobre un conte clàssic. Aquest enginyós recurs funciona com una mena de trena que relliga la trama, però alhora ens anticipa què hi trobarem. Però no us espanteu! Tot i estar ple de referències literàries, no cal ser un gran coneixedor de la literatura per gaudir de la història, ja que el llibre és d’allò més accessible.
En definitiva, Las mil y una historias de A. J. Fikry és d’aquells llibres que es llegeixen amb un somriure als llavis i una mica de nus a la gola. No ens enganyem: hi ha clixés, moments previsibles i tocs de sucre, però també hi ha tendresa, personatges que es fan estimar i una gran veritat de fons: que les històries —les de ficció i les reals— ens poden salvar.
Agradarà a…
A qui creu en les segones oportunitats, en els vincles que no es preveuen i en la capacitat transformadora de la lectura.
No agradarà a…
A qui no tingui ganes de posar-se “nyonyo”. És una història dolça, dolça.
