La tumba de Eva Goth és una novel·la de misteri i terror clàssic de David Orange.

Al barri del Billy, el Hunter i el Jules circula una llegenda sobre la misteriosa mort d’Eva Goth i com l’adolescent podia haver estat enterrada amb vida. No només això, també es diu que va emportar-se un gran secret a la tomba, un que podria conduir a un tresor increïble. Deu anys després de la mort de la noia, els tres amics decideixen posar a prova les creences locals i obrir la seva tomba per esbrinar què va passar. L’assalt al cementiri només serà el punt d’inici de l’aventura. Els tres nois es veuran involucrats en un misteri molt més recargolat del qual es podien haver arribat a imaginar, un misteri que posarà a prova les seves ments i la seva vida.

L’autor d’aquesta novel·la té l’habilitat de mantenir el lector en tensió en tot moment: les casualitats i les conseqüències es barregen de tal manera que costa separar la realitat de la imaginació dels protagonistes, la qual cosa provoca una sensació d’incertesa molt encertada. És un llibre d’aquells que enganxa i no es pot deixar aparcat. A part de la trama principal, en què intentarem descobrir pas a pas què va passar fa deu anys amb Eva Goth i la seva prematura mort, coneixerem la difícil realitat familiar que han de suportar els seus protagonistes: pares alcohòlics, extremadament sobre protectors o absents. També es reflexiona sobre l’amistat en l’adolescència, aquell moment en què molts camins se separen i les adversitats de la vida s’interposen entre les relacions més sòlides.

Agradarà a…

Sobretot als amants del misteri i les situacions tenses. Encara que la premissa de la novel·la sembli molt simple, la trama no ho és gens.

No agradarà a…

Als claustrofòbics.

 

Foto de Árbol creado por wirestock – www.freepik.es

Anterior“La montaña blanca”, Robert Twigger
SegüentAquest divendres al cinema…
Avatar photo
Bibliotecària d’origen i programadora de professió. Busqueu-me entre llibres, davant de l’ordinador o estirada al sofà (refugiada sota la meva manta). No sóc gaire selectiva però com més acció, misteri i màgia hi hagi, molt millor.