De tant en tant m’agrada tenir entre mans un bon assaig d’aquells que et fan rumiar i replantejar-te els teus valors, les teves creences, i que et permeten aprendre sobre algun àmbit. Si els assajos són sobre política o feminisme, ja ho tenen tot per conquistar-me. És per això que quan vaig rebre La resposta és no-binària, de Michael Ebmeyer i editat per Angle Editorial, vaig saber que aquest assaig era per mi.
Amb les seves cent pàgines i escaig, Michael Ebmeyer vol contribuir a un debat sobre l’esquema binari. Ebmeyer sosté que, des de l’antiga Grècia, el binarisme facilita el principi de dominació i subordinació i sosté la manera que tenim de relacionar-nos amb el món. Així doncs, per a l’autor cal qüestionar aquesta idea. Per a ell, el pensament no-binari desactiva els mecanismes de discriminació i neutralitzen l’exercici de poder.
Per acompanyar-nos en aquesta reflexió, Ebmeyer fa una repassada a moviments polítics que han intentat rebentar l’esquema binari que la qüestió de gènere ha posat sobre la taula en els últims anys.
El camí cap al no-binarisme és la deconstrucció, un concepte que va aparèixer o va tenir una forta presència en els moviments artístics que van trencar les normes de l’art clàssic i es van atrevir a canviar el pensament. Aquesta deconstrucció va passar a l’activisme social i polític, és a dir, va passar a l’acció, i els moviments que l’han abraçat amb més fermesa són els moviments feminista i LGTBIQ+. El patriarcat té l’oposició home/dona com a base de la seva ideologia i, en conseqüència, el principi de subordinació i dominació.
Sens dubte, La resposta és no-binària m’ha fet pensar i m’ha convidat a reflexionar sobre el món que ens envolta. No sé si comparteixo plenament totes les conclusions de l’autor, però una cosa és clara: els esquemes que han predominat fins ara no ens han portat cap a un món millor. Vivim en una societat que sovint perpetua desigualtats i injustícies, i la necessitat de repensar-la és innegable. Tot i això, en alguns moments tinc la sensació que Ebmeyer cau en una paradoxa, i queda atrapat en la dicotomia binarisme/no-binarisme, la qual cosa sembla contradir la seva proposta de trencar aquestes categories rígides. Malgrat aquesta tensió, el llibre em sembla una invitació necessària a reconsiderar conceptes que semblen tan inamovibles com la nostra manera de veure el gènere i el poder entre altres.
Agradarà a…
A qui estigui obert a qüestionar els esquemes tradicionals de pensament i busqui una nova forma de veure el món.
No agradarà a…
A qui li estigui bé el món com està. També pot descol·locar a aquells que prefereixen mantenir-se en terrenys més sòlids i coneguts.
