Tu has restat tota l’estona al menjador, aguantant com l’Alícia t’explicava les seves aventures al suposat País de les Meravelles. No t’agraden gaire les crides d’atenció que la gent s’inventa perquè els escoltis i els facis cas. Per tant -i per sort!- has estat més pendent de qui entrava i sortia del menjador que de les seves anècdotes sense solta ni volta amb un conill i una reina boja. L’amfitriona, la Reina Ginebra, ha demanat al servei que comencés a recollir els plats, s’ha disculpat davant els seus convidats perquè tenia mal de cap i ha dit que anava a retirar-se uns minuts a la seva habitació mentre esperava l’arribada dels músics i joglars.
La cridòria -que segurament és el que li ha provocat la caparra- ha seguit com si res. Minuts després, l’Assegurançatòrix, que seia a l’altra costat de l’Alícia des de l’inici del sopar, s’ha aixecat al·legant inspiració i ha sortit corrents del menjador. Ja no ha tornat a aparèixer fins que després us heu reunit tots junts a l’escriptorium. Mig minut després, Phileas Fogg ha deixat la sala enfurismat i irritat per la conversa que mantenia amb Juli Cèsar i Vito Corleone, que no semblaven gens convençuts de les seves aventures. Ell tampoc ha aparegut fins que us heu trobat a l’escena del crim.
El pobre Dr. Jekyll ha estat el següent d’abandonar el menjador. Ho ha fet mig d’amagat i discutint-se amb un tal Mr.Hyde sobre una història d’un laboratori i mitjanit. De tant en tant tornava a entrar al menjador, s’asseia altra vegada, discutia amb si mateix, s’aixecava i tornava a marxar…
Enmig de tot aquest va i ve, en Sherlock Holmes s’ha aixecat tot disculpant-se per anar a les latrines.
El Comte Dràcula també actuava d’una manera poc convencional… De fet, ha estat tot el sopar neguitós i angoixat: no parava de mirar a banda i banda i de moure braços i cames sense parar. No ha parlat gairebé amb ningú. Al final s’ha aixecat i ha sortit darrera del Dr. Jekyll. El Comte Dràcula ha tornat al cap de set o vuit minuts i darrera seu ha entrat en Sherlock Holmes.
La veritat és que ha estat un sopar amb personatges ben estranys…
Vito Corleone n’és un altre. En lloc de parlar, xiuxiueja i la seva cara et fa desconfiar d’ell en qualsevol moment. Després de la marxa de Phileas Fogg, l’emperador Juli Cèsar ha sortit del menjador, potser per anar-lo a consolar. Vito Corleone, en canvi, s’ha encès un havà, ha aclamat el seu gat i s’ha assegut a la trona del Rei Artús tot acariciant-lo. A mig fumar s’ha aixecat i ha sortit tranquil·lament del menjador. Ha tornat al cap de poc… ara ja sense el puro.
Lancelot ha estat l’últim d’acabar-se les postres perquè mentre menjava explicava les batelletes viscudes amb els Cavallers de la Taula Rodona. Quan ha menjat l’últim bocí s’ha excusat dient que havia d’anar a donar menjar als seus cavalls i ha marxat. Ha tornat poc abans que en Tarzan decidís sortir en busca d’unes latrines. Dos minuts després que marxés en Tarzan, ha entrat la Reina Ginebra dient que ja s’havia recuperat del dolor i que els músics estaven a punt d’arribar. I just quan estava a punt d’avisar el servei perquè preparés una mica de te ha ressonat el crit esfereïdor de l’home salvatge.
A partir d’aquesta informació, un cop arribes a l’escriptorium i veus el que ha passat comences a tenir sospites sobre l’autoria de l’assassinat. Notes la mà del detectiu a l’espatlla esquerra i et dóna les primeres ordres.
Sherlock Holmes ha decidit cridar els sospitosos per l’ordre en què han sortit del menjador
Llegeix i escolta les coartades dels sospitosos que ja han respost les vostres preguntes.