Tenir germans… diria que només els que en tenim coneixem què és passar de l’amor a l’odi en dècimes de segon. O passar d’una baralla que sembla interminable, a casa, a la defensa a ultrança, al pati de l’escola. Els petits ens semblen pesats i els grans van massa a la seva i no ens fan cas. Ho dic jo que sóc la mitjana de tres germans.

La relació entre germans canvia al llarg dels anys. Ara que som tots adults, les baralles han desaparegut, l’amor és més ferm que mai, tot i que, a vegades, surten alguns retrets d’infància, cicatrius d’algunes baralles que a uns van marcar el cos i a altres l’ànima. El conte d’avui parla d’aquesta relació tan ambivalent que sorgeix entre germans quan són infants.

El llibre de Rocio Bonilla, il·lustradora i, en aquest cas, també escriptora, ens parla de les relacions entre germans, d’una forma divertida i amb moments ben còmiques. Fa un repàs per aquelles situacions molestes de tenir un germà o una germana: no volen compartir estones de joc, fan pallassades, sempre s’enfaden… però acaba donant un gir, mostrant aquells aspectes positius de tenir germans: la diversió, l’ajuda, l’amor…

Germans!, editat per Animalllibres, té dues portades, una per llegir la història des del punt de vista de la germana gran i l’altre des del punt de vista del germà petit. En les dues cares, la història és la mateixa però qui ens parla és un germà diferent. El final és el mateix per a tots dos, una situació que els sorprèn i que hauran de viure junts.

Les il·lustracions de Rocio Bonilla són molt expressives i acompanyen al text breu amb una gran tendresa. Són dibuixos aquarel·lats amb molts detalls i de colors alegres però no estridents. Les imatges ens poden servir per aprendre vocabulari de la vida quotidiana amb els més petits o per parlar de les situacions que també es donen a casa del petit lector. Et text és breu, amb llera gran i d’impremta, adequada per aquells infants que comencen a llegir aquesta tipografia.

És un llibre molt recomanable per introduir converses sobre la relació que hi ha entre germans, reflexionar sobre les coses agradables i les que no ho són tant de tenir un germà petit o gran a la família. També per extrapolar el canvi de visió, que tenen els germans de la història, a altres persones com: cosins, amics, veïns…

El final de la història pot servir per introduir un tema que prefereixo no desvelar… Per descobrir-ho l’haureu de llegir!

AnteriorThe Witcher, un videojoc basat en una saga literària
SegüentLa maleta de la Hannah, de Karen Levine
Avatar photo
Em dic Èrica Cano i sóc psicòloga infantil, especialitzada en els trastorns de l’aprenentatge, i estudiant de logopèdia. Em declaro incapaç de sortir d’una llibreria sense passar per la secció infantil i no puc evitar comprar algun conte o llibre per a infants. Per la meva professió, em crida l’atenció la literatura infantil que parla sobre emocions, valors, educació, aprenentatges i desenvolupament cognitiu i personal. M’agrada explicar contes i ajudar als nens i nenes que tenen dificultats lectoescriptures. M’encanten les lletres, els seus sons i les seves formes, d’aquí i de la meva afició per cosir surt el meu petit projecte: Moixaines by erica, on cuso lletres tèxtils de diferents mesures i colors.