Fullmetal Alchemist és una col·lecció de manga escrita i dibuixada per Hiromu Arakawa. Té dues adaptacions anime; la primera, dirigida per Seiji Mizushima i amb un final totalment diferent al dels còmics (va emetre’s abans que el manga finalitzés), i una segona titulada Fullmetal Alchemist Brotherhood dirigida per Yasuhiro Irie i fidel a la història escrita per l’autor. Per altra banda, recentment Neflix va estrenar una pel·lícula titulada Fullmetal Alchemist Live Action.
Per entendre de què va, és important explicar primer què és l’alquímia. L’alquímia és una ciència (tot i que sembla màgia) que permet transmutar la matèria per donar-li una altra forma o composició. L’alquímia segueix el principi de l’intercanvi equivalent, és a dir, no es pot generar matèria del no res, de manera que un alquimista ha de tenir els materials i l’energia necessaris per poder realitzar una transformació. A més, intentar-ho en éssers humans està estrictament prohibit.
Sinopsi
Els protagonistes de la història són els germans Elric, alquimistes autodidactes i molt joves. El seu objectiu és adquirir el coneixement necessari per tal de recuperar-se de les lesions que van patir a causa d’incomplir aquesta norma que impedeix aplicar l’alquímia als éssers humans. Quan eren més petits, la seva mare va morir i per mitjà de l’alquímia van intentar tornar-la a la vida. El fracàs va tenir conseqüències greus per a ells dos: l’Edward va perdre un braç i una cama i l’Alphonse el cos sencer, de manera que la seva ànima està lligada a una armadura buida.
Per tal de descobrir el secret de la pedra filosofal, l’Edward s’allista a l’exèrcit i adquireix el rang d’Alquimista Nacional. De seguida, els germans s’adonaran que no és agradable ni fàcil haver d’obeir les ordres dels militars. De totes maneres, allà dins trobaran aliats que els intentaran ajudar amb les millors intencions.
La recomano perquè…
Fullmetal Alchemist combina l’acció amb tocs d’humor i amb una trama fosca: conspiracions, crims de guerra, assassinats, experimentació amb persones… Tot amb la intenció de saltar-se el principi de l’intercanvi equivalent, és a dir, assolir els objectius sense haver de pagar-ne el preu. També es reflexiona constantment sobre què és l’ésser humà i la dualitat entre el cos i l’ànima.
