El nen que es va convertir en paquet, Francesc Estival

1989

El nen que es va convertir en paquet és el darrer llibre publicat de l’autor Francesc Estival. En aquest nou llibre, Estival es proposa donar veu a aquells que no la tenen: els nens de pares separats.

Lluny de voler posar en entre-dit el dret al divorci, el que l’autor vol és que el lector reflexioni sobre la llei de la causa-efecte: tota acció té certes implicacions, no només per qui la fa, sinó per a tercers.

Aquesta idea la presenta a través del Jaume, el jove protagonista de la novel·la. La historia comença quan ell arriba a casa i els seus pares li diuen que estan pensant en divorciar-se. En un bon principi, el Jaume no ho vol admetre i farà el que sigui per evitar-ho. En aquest punt és quan comença el viatge a la maduresa que emprèn el Jaume.

Al llarg de la historia, Estival introdueix un seguit de personatges que tenen molt que aportar, tant a la narració com a la personalitat del Jaume. Cada un d’aquests personatges presenten una filosofia de vida diferent: cap vertadera, cap errònia.

Per exemple, un personatge que apareix des d’un inici és la Irene, una companya de classe del Jaume. En un bon inici, el Jaume vol ajudar-la, ja que els seus pares estan divorciats i sempre la veu com “un paquet que va d’aquí allà”, de casa de la mare a la del pare. La sorpresa del Jaume és quan a ell se li presenta la mateixa situació.

El Tiet Xalà és el còmplice del Jaume al llarg de la novel·la, qui l’ajuda en la seva aventura d’evitar el divorci dels seus pares. La filosofia de vida que presenta Tiet Xalà és la del carpe diem.

D’aquesta manera, davant totes aquestes filosofies de vida diferents, el que farà el Jaume és agafar allò que pugui ajudar-lo a ell mateix a créixer com a persona. Així que podria dir-se que la novel·la, a més de buscar en el lector la reflexió, mostra el viatge a la maduresa que recorre el jove protagonista, la qual va des de l’inconformisme a l’acceptació.

El llibre està escrit amb un llenguatge amè i quotidià, ple de situacions còmiques que faran que al lector se li escapi més d’un somriure.

Francesc Estival va néixer l’any 1952 a Barcelona, al barri de Gràcia. És autor d’altres llibres com: Cariòpside (1999), The Brigand’s Flame (2002) i de Stars Over the Desert (2004).

Més sobre El nen que es va convertir en paquet aquí.

Anterior“Coses que dèiem avui” a l’ETC
SegüentCrònica dels premis Goya
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.