Com a activista cultural i política Maria Aurèlia Capmany va cultivar la literatura des d’una vessant revolucionaria, crítica i directa. No només es va haver d’enfrontar al fet de publicar essent dona, sinó també al fet de publicar en llengua catalana. 
Segurament si la seva convicció la va portar a lluitar pels seus ideals, els seus ideals la van empènyer a publicar el que ara considerem la seva herència.
Feminista convençuda, Capmany va trobar en la literatura la manera de comunicar els seus ideals i de transmetre les seves idees. Feliçment, jo sóc una dona (1969) és una novel·la de denúncia que proposa una reflexió vers el feminisme conscient amb una vessant literària. Tot un desplegament de les capacitats literàries de l’autora on també intenta aportar respostes a problemes que arrossegava la novel·la catalana en aquells moments, alguns empeses per factors externs, ja que escriure en català no sempre ha estat una tasca fàcil.
Però més enllà de la narrativa i la llengua, a Feliçment, jo sóc una dona Capmany expressa obertament la problemàtica de la desigualtat entre homes i dones. Carola Milà, la protagonista de la història, es converteix en una heroïna aventurera quan aconsegueix sobresortir en un món d’allò més hostil i construir la seva pròpia identitat contra tot pronòstic i remant a contracorrent. Això la porta a convertir-se en una dona rica i feliç, però per sobre de tot, lliure.
La història de la Carola Milà, però, no deixa de ser una excusa per posar sobre la taula les diferències socials que hi ha entre homes i dones i crear d’aquesta manera una denúncia en forma de narrativa. A més, ens hi inclou, com qui no vol la cosa, un retrat de la societat catalana del segle XX. Capmany es despulla per mostrar-nos la veu més íntima i interior dels seus pensaments.
Tot i ser una lectura de mitjans del segle XX crec que les teories de Capmany sobre el feminisme poden a ajudar a entendre les noves teories feministes, ja que, sense exagerar, ella va ser una de les pioneres a establir les bases del feminisme que coneixem avui dia. Ella construeix el que creu que hauria de ser la identitat de dona lliure o d’igualtat entre homes i dones i és d’aquesta manera com fa ús de la protagonista de la història per fer-nos viure uns canvis en la societat i a diferents nivells i estatus socials.
Capmany sempre ha defensat el lliurepensament, i de fet, no fa altra cosa que reafirmar-ho en les seves obres. Però aquesta, més que cap, la considero cabdal per entendre la societat per la que ella lluitava. La narrativa, les idees i la història traspuen força, fermesa i convicció, fins a uns punts encomanadissos. Carola Milà s’adapta a la seva vida sense lluitar i sense oposar resistència, però aquest és el fet que ens indueix a la reflexió que Capmany vol que entenguem. No es tracta de conformar-nos, es tracta de lluitar per aconseguir allò que creiem just.
Potser Carola Milà no és feliç de la condició de ser dona per tot el que allò li comporta, però potser, nosaltres, en una altra època, en uns altres moments ho podem ser si lluitem, tal com ens diu Capmany.
