ella damià del clot

Anar a un festival de literatura implica sortir amb un munt de llibres a la llista de pendents i amb tres o quatre nous exemplars per fer seguir creixent la muntanya de llibres que coronen la tauleta de nit. Del Sang Cugat, el Festival de cinema i literatura negra de Sant Cugat, em vaig emportar només un parell de llibres (em vaig portar bé), i un va ser aquest Ella, d’en Damià del Clot, i editat per Llibres del Delicte.

Aquesta història comença amb una confessió molt especial. Tres persones sense cap connexió aparent confessen el mateix crim: haver mort el director d’un banc. Els tres suposats botxins són una pobra senyora a qui uns «subasteros», com ella diu, li volen prendre el pis on ha viscut tota la vida; un jove l’avi del qual va perdre tots els seus estalvis per culpa del banc; i un empresari endeutat fins les celles que ho ha perdut tot per culpa dels bancs. La policia, incapaç de treure’n l’aigua clara, contacta amb el Rellotger, un policia amb la capacitat de resoldre casos extremadament complexos. Així doncs, la precisió i el bon fer del Rellotger ens ajudarà a descobrir què tenen en comú: ella. Però qui és ella? No vull estendre’m per no trencar l’encanteri, perquè Ella és una d’aquelles novel·les en què com menys sàpigues sobre l’argument millor.

El millor del llibre és potser l’originalitat de l’estructura. Per una banda, tenim el testimoni de cada un dels personatges, els quals posen els lectors en situació. Gràcies al seu relat coneixem la seva història i què els ha motivat a matar. En una altra part, coneixerem qui és Ella. I, com és evident, esbrinarem què ha passat realment gràcies a la investigació del Rellotger, que ens anirà desgranant l’entramat. Una novel·la tan ben planificada com el crim que confessen els seus protagonistes.

A partir de la sinopsi haureu pogut intuir que els bancs tenen un paper molt destacat en tota aquesta història. Només les vicissituds per les que han passat els tres personatges ja són colpidores i posen de manifest que hi ha alguna cosa al sistema que no funciona. Tots coneixem algú que no ha pogut fer fronts als deutes, que ha perdut els seus estalvis per les preferents, que el banc se li ha quedat el pis…

Agradarà a…

Als que busquin una novel·la de lectura ràpida, sorprenent i amb una forta crítica social.

No agradarà a…

A qui no se li posa bé una bona crítica al sistema capitalista?

 

Foto portada

AnteriorLa mort d’un editor
SegüentAquest divendres al cine…
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.