Tal com ja he comentat altres vegades en aquesta secció, el continent africà és una assignatura pendent per a mi. Sempre m’ha fet una mica de respecte, però això no vol dir que no m’agradi endinsar-m’hi llegint un dels molts llibres de viatges que escriuen autors molt més agosarats que jo. Aquest és el cas d’El Quixot al Congo, el darrer llibre de Xavier Aldekoa, reporter i corresponsal de La Vanguardia a l’Àfrica, que s’atreveix a navegar pel riu Congo des del seu naixement fins a la seva desembocadura a l’Oceà Atlàntic. 

I, per què, el Quixot al títol? Doncs perquè és amb el llibre de Cervantes d’acompanyant que Aldekoa comença aquesta aventura, tal com ell mateix explica a la introducció: 

“vaig triar l’obra de Cervantes com a lectura perquè sabia que, durant la travessia, estaria unes quantes setmanes sense electricitat ni internet, o sigui que vaig buscar un llibre llarg i que enganxés. Durant els més de dos mesos de descens pel riu, El Quixot no va ser un llibre: va ser un company de viatge i de fortuna, un suport durant esperes tedioses, un abric en les llargues jornades de navegació i un refugi quan les forces i els ànims flaquejaven.”

Més Sancho Panza que Quixot, Aldekoa recorre fascinat un món desconegut que s’obre davant seu. Feia anys que el periodista donava voltes a la idea de navegar el Congo de cap a cap, però és ara quan s’hi ha atrevit i ens en relata tots els moments viscuts. Amb l’autor coneixem el paisatge, però sobretot la gent que viu a les ribes d’un dels grans rius de la Terra i aprenem també la seva història marcada per un passat colonial i per una història posterior igualment convulsa. El que vol l’autor és “comprendre i explicar” i és això el que ens transmet als lectors quan explica les dificultats de navegar pel laberint líquid que representa el Congo, els perills amb què es topa, i la bona gent que l’ajuda a entendre la forma de vida del país. 

Així, doncs, navegant amb Aldekoa aprenem de les supersticions que mouen els habitants de la República Democràtica del Congo, coneixem com Europa ha explotat els jaciments minerals del país i com se’n surt l’autor de les topades amb bandits i grups rebels que controlen algunes zones. El riu més salvatge d’Àfrica no posa les coses fàcils als qui el naveguen, per això s’ha de ser una mica Quixot per atrevir-se a desafiar els corrents, les tempestes, els mosquits i la manca de comoditats. 

Xavier Aldekoa, gran coneixedor de l’Àfrica, ens acompanya, doncs, en aquest recorregut que el porta a fer els 4.700 km que al segle XIX ja va atreure grans exploradors com Livingstone o Stanley. 

No us el perdeu si us agraden els grans llibres de viatges. 

AnteriorAquest divendres 2 de juny als cinemes…
SegüentCUENTO DE HADAS de Stephen King
Avatar photo
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).