No deu ser fàcil rendir un senzill, però emotiu, homenatge a la teva ciutat. Suposo. Doncs bé, la Nariné Abgarian ho aconsegueix amb El mar terra endins, publicat aquest 2023 per l’editorial Comanegra, on el poble de Berd és acollidor i l’escenari de diverses històries que, anys rere anys, marquen el destí dels protagonistes.
De nou –després el gran èxit de I del cel van caure tres pomes–, Armènia està al centre de tot. I nosaltres, fidels lectors, acompanyem els personatges a tot arreu i cuinem amb ells matsun fred, fem olor de mel d’abelles com ells i ens enduem a casa manats de flors silvestres.
Tot comença quan a la Melània se li mor el marit, en Simon, a punt de fer els 80 anys i havent viscut molt. Un peça que, a més, ha estimat molt i variat, podríem dir… Tot i que afirmar això, seria massa superficial i no respondria a l’amor que ha repartit pel poble, on són unes quantes les dones que ara sospiren i ploren.
Tant és així, que allà, davant el seu taüt on les seves orelles morades fan xisclar la gent, es reuneixen algunes d’elles i coneixem, no només la història de la vídua, sinó que ho sabem tot sobre la Sofia, l’Elisa, la Sussana i la Sílvia. Quatre amants, o més aviat, quatre dones a les quals en Simon va estimar.
Aquest és el punt en comú entre elles, però més enllà de la gelosia o les infidelitats d’aquestes relacions, el que veritablement aprenem és a estimar i donar segones oportunitats. Totes elles, confiades i amables, no han tingut sort a la vida. En Simon les va rescatar momentàniament.
Però no us quedeu amb això, si us plau: aquesta novel·la aprofundeix molt més en la vida de totes elles i, navegant temps enrere, descobrim, de nou, tradicions, menjars, llocs, sensacions que van marcar el passat d’Armènia. I, per què no, també el present.
El cor de tots els protagonistes no es resigna mai i el nostre com a lectors tampoc ho farà. Aquesta història ens abraçarà ben fort, ens embriagarà i serà la millor brisa que ens portarà fins a la nostra pell el mar, malgrat que estigui a centenars de kilòmetres. Els records, amargs moltes vegades, acabaran burlant el dolor. Els sotracs que sempre té guardats la vida acabaran cobrint-se d’esperança. L’amor, l’amistat, la companyia i els desitjos faran la resta.
L’estil és impecable, els adjectius bonics, les vivències reals. I per això i per molt més que callo i que necessiteu descobrir amb els ulls tapats, aquest és un dels llibres que queda ben endins durant una llarga temporada.
Imatge de stockking a Freepik