No és la primera vegada que en aquesta secció comento un viatge a la serralada de
l’Himàlaia, un lloc on justament no he estat mai, però a vegades un llibre et porta a l’altre i
recordo que a Sense fer mai el cim de Paolo Cognetti, l’autor seguia les passes de Peter
Matthiessen a El lleopard de les neus (1978). Finalment, doncs, he llegit el llibre d’aquest
naturalista, explorador i novel·lista nord-americà que l’any 1973 va fer un viatge a peu per les muntanyes de l’Himàlaia en companyia del biòleg George Schaller a la recerca d’un felí molt poc vist, el lleopard de les neus.
Subtitulat Viatge al Dolpo, la cara oculta del Nepal, el viatge de Matthiessen i el seu
company acaba essent més una descoberta del país i de les seves gents que no pas del
lleopard. De fet, arriba un moment en què escriu: “Aquest caminar sota un sol canviant, en
un món de neu i núvols, tan a prop dels canvis de temps, em fa feliç: el malestar que tenia a l’alba ha desaparegut. M’agradaria arribar al Monestir de Cristall, m’agradaria veure el
lleopard de les neus, però si no ho aconsegueixo no passa res.” Aquest és doncs també un
viatge de descoberta d’un mateix perquè l’autor se sent molt atret pel budisme zen i la
reflexió i l’espiritualitat l’acompanyen en tot moment.
El relat de Matthiessen té la força d’un gran viatge. Així, doncs, a El lleopard de les neus hi trobem aventura, neu i gel, passos de muntanya complicats i monjos budistes hospitalaris, i també gent senzilla, portadors i xerpes que actuen de personatges secundaris i que acompanyen en tot moment el protagonista. A més, descobri i hi ha també l’ovella blava de l’Himàlaia, les històries del ieti i tenim fins i tot la impressió que entrem en una època llunyana, anterior al segle XX.
L’edició que n’ha fet Brau Edicions en la col·lecció Ulyssus es presenta amb una introducció
de Xavier Moret, amb mapes, notes i un índex de noms. Al pròleg, Matthiessen explica el
començament de l’aventura i com tot plegat és també un record per la seva dona morta de
càncer uns mesos abans d’emprendre el viatge.
Foto portada Viquipèdia
