El despertar del Leviatán (títol original: Leviathan Wakes) és la primera novel·la de la sèrie “The Expanse”, escrita per James S.A. Corey. En realitat, James S.A. Corey és el pseudònim dels autors Daniel Abraham i Ty Franck, l’assistent personal de George R.R. Martin en l’adaptació televisiva de Joc de Trons. La novel·la, una barreja profunda i intel·ligent entre ciència-ficció, misteri i thriller, va veure la llum l’any 2011. El despertar del Leviatán ens presenta un futur llunyà en què la humanitat s’ha expandit (d’aquí en part el nom de la saga literària) més enllà de la Terra i ha establert colònies a la Lluna, Mart i diverses estacions espacials que conformen el conegut com a Cinturó d’Asteroides. En aquest context, els humans s’han dividit en tres grans faccions amb interessos sovint en conflicte: la Terra, governada per les Nacions Unides; Mart, una societat tecnològicament avançada i extremadament militaritzada; i el Cinturó, on els colons, coneguts com a “Cinturons”, lluiten diàriament per sobreviure i obtenir aigua, aire i altres recursos essencials. Aquest escenari serveix de teló fons per a un univers literari trepidant que explora temes tan humans com el poder, l’opressió, la identitat, la supervivència i el paper de la tecnologia en el control, manipulació i colonització de la vida humana més enllà dels seus límits i fronteres.

La trama es desenvolupa a través de dues perspectives principals que, tot i provenir de mons molt diferents, acaben entrellaçant-se en una complexa xarxa de misteri, manipulacions, batalles espacials i conspiració. Concretament, els capítols del llibre se centren de forma alternada en James Holden, un oficial idealista i amb forts valors morals a bord de la nau de transport d’aigua pel Cinturó Canterbury, i Joe Miller, un detectiu de la policia del Cinturó, dur i desencantat, que viu a Ceres –l’asteroide més gran conegut, l’únic planeta nan del Sistema Solar Interior i el primer asteroide descobert per la humanitat–, enmig d’una societat en vies de la desintegració i cada vegada més caracteritzada per la desigualtat i l’opressió i que rep l’encàrrec de trobar Julie Mao, la filla desapareguda d’una de les famílies més riques de la Terra.

Sense explicar-vos-en massa detalls, l’acció s’inicia quan la Canterbury respon a una trucada de socors provinent d’una nau abandonada anomenada Scopuli, en la que Holden i la seva inseparable tripulació (Naomi, Alex i Amos) descobreixen proves que indiquen l’existència d’una ‘proto-molècula’ de propietats destructives inimaginables, que en mans equivocades pot tenir el potencial de canviar per sempre l’equilibri de poder en el Sistema Solar. Aquest és l’origen d’una trama cada vegada més gran i perillosa per Holden i Miller, que passaran a convertir-se quasi sense voler en actors principals d’una escalada plena de tensions extremadament volàtil que pot portar a una guerra oberta Terra-Mart-Cinturó i a la destrucció última de la humanitat.

Un tret destacable de la novel·la és que explora profundament aspectes molt interessants com la política, la desigualtat, la colonització espacial, la llibertat, la justícia, la desigualtat i l’opressió. En aquest últim cas, principalment perquè els habitants del Cinturó s’han vist obligats a créixer i treballar en unes condicions de baixa gravetat i en una escassetat de recursos extrema. Això contrasta amb la Terra i Mart, que tenen una abundància de recursos, però que sovint exploten el Cinturó per mantenir el seu propi múscul econòmic, influència, poder i, en definitiva, qualitat de vida i benestar. També indaga en una més que interessant metàfora de la cobdícia i la manca d’ètica científica quan es tracta d’aglutinar el poder, representada per la ‘proto-molècula’, una forma de vida o de matèria orgànica alienígena, caòtica i violenta en constant i imparable expansió.

Des d’un primer moment, la novel·la va tenir un èxit notable, va rebre diversos premis, com el Locus Award a la millor novel·la de ciència-ficció i la seva popularitat va permetre expandir l’univers de “The Expanse” en una sèrie total de X novel·les més, totes elles ambientades en un món de ciència-ficció que destaca per la seva profunditat i complexitat i que es manté fidel a l’esperit de l’obra original i ha rebut l’aclamació de la crítica i el públic per la seva qualitat i impacte visual. Per altra banda, podeu gaudir de la sèrie original “The Expanse” adaptada per SyFy Network a Amazon Prime Video. Consta de 6 temporades que no concedeixen treva a l’espectador pel que fa a ritme i estil, la qual cosa la confirma, com han ressenyat alguns, com un dels millors exemples de ciència-ficció televisiva del que portem de segle.

En resum, El despertar del Leviatán aconsegueix, amb un estil concís però impactant, captivar tot aquell lector a qui li agradi l’acció i els universos espacials. Però si cap, més enllà d’això, té la gran qualitat o habilitat de presentar de manera realista aspectes tan lligats a l’espècie humana com, per exemple, la ciència i la tecnologia d’una forma molt creïble i ben documentada, de manera que s’erigeix a tots els efectes com una autèntica obra moderna de la ciència-ficció.

La saga completa de “The Expanse” es compon de 9 novel·les i 9 obres breus (3 contes i 6 novel·les curtes relacionades):

  1. El despertar del Leviatán (2011)
  2. La guerra de Calibán (2012)
  3. La puerta de Abadón (2013)
  4. La quema de Cíbola (2014)
  5. Los juegos de Némesis (2015)
  6. Babylon’s Ashes (2016)
  7. Persepolis Rising (2017)
  8. La cólera de Tiamat (2019)
  9. Leviathan Falls: Book 9 of the Expanse (2021)
  10. The Butcher of Anderson Station (2011)
  11. Gods of Risk: An Expanse Novella (2012)
  12. Drive (2012)
  13. The Churn: An Expanse Novella (2014)
  14. The Vital Abyss: An Expanse Novella (2015)
  15. Strange Dogs: An Expanse Novella (2017)
  16. The Last Flight of the Cassandra (2019)
  17. Auberon: An Expanse Novella (2019)
  18. The Sins of our Fathers (2022)

 

Imatge de portada de freepik

Anterior‘La dimensió desconeguda’, Richard Matheson
Següent‘Feti i el pesticida malèfic’, Neus Cáceres i Gemma Zaragüeta 
Avatar photo
Vigatà d’adopció però hilarienc (de Sant Hilari de Sacalm) de soca-rel. Investigador de noves teràpies avançades contra les malalties cardiovasculars al Campus Can Ruti de Badalona, estimo també el bon cinema i la literatura. Vaja, un altre dels molts apassionats que corren pels patis de butaques, biblioteques o llibreries d’arreu. Entre hores també m’agrada passar el temps fent crítiques (sempre constructives!) de molt del material que visiono i llegeixo, a més de fer divulgació científica de forma més que amateur. De moment, doncs, i que us pugui interessar, això és tot. Salut i llarga vida a totes les formes de cultura que es fan i es desfan!