El Bigoti, d’Emmanuel Carrère

1568

Un bon dia, el protagonista de l’obra decideix afaitar-se el bigoti que ha portat durant una pila d’anys pensant en els comentaris que suscitarà entre la seva dona i els seus amics. La sorpresa se l’emporta quan ningú no li fa ni cas. Primer, creu que tot és una brometa pesada de la seva dona, l’Agnès, i que ha ordit una conxorxa perquè ningú li digui res sobre el seu canvi d’imatge.

Poc a poc, comença a pensar que la cosa se li està escapant… La broma desencadena tot de tensions entre el matrimoni i els amics. El protagonista es desestabilitza i ja no sap si és ell que és boig o si són els altres i s’emparanoia de tal manera que pren mesures dràstiques per fugir i salvar-se de tots.

Una realitat desdibuixada que porta el lector fins a un punt extrem de tensió i el mareja perquè prengui una posició diferent a cada capítol. Tot plegat farcit d’un ritme vertiginós, una tensió constant i uns fets que desconcerten el lector pàgina a pàgina. Un acostament a Kafka en què, en poques pàgines, es fa una reflexió profundíssima sobre la realitat, la bogeria, l’amor, la confiança, les relacions humanes i com un fet tan quotidià pot canviar les nostres vides per sempre més.

Comparteix
AnteriorRuleta literària per La Marató de TV3
SegüentEls Jocs de la Fam. Recomanació
Sóc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.