Àfrica continua essent un continent literari per a mi perquè, llevat d’una escapada curta al Marroc, encara no hi he estat mai. De tant en tant, però, en llegeixo algun llibre de viatges per anar-me documentant per si un dia tinc l’ocasió d’anar-hi.
Aquesta vegada he optat per Ébano, de Ryszard Kapuscinski, un autor que ha viatjat tantes vegades a l’Àfrica que al començament del llibre ja ens adverteix que recull experiències que van des de la primera vegada que hi va ser, l’any 1957, fins a les moltes vegades que hi ha tornat durant quaranta anys. A més, ens assegura que “éste no es un libro sobre África, sino sobre algunas personas de allí, sobre mis encuentros con ellas y el tiempo que pasamos juntos. Este continente es demasiado grande para describirlo. Es todo un océano, un planeta aparte, todo un cosmos heterogéneo y de una riqueza extraordinaria. Sólo por una convención reduccionista, por comodidad, decimos “África”. En la realidad, salvo por el nombre geográfico, África no existe.”
L’autor polonès ens parla, per tant, de moltes àfriques diferents i de les moltes experiències que hi ha viscut com a periodista. I és que Kapusckinski hi ha viscut cops d’Estat com els de Zanzíbar o Nigèria, però també ens explica què és sentir-se blanc a l’Àfrica, com viu la gent, en quina situació es van trobar molts països just després de la descolonització i quines conseqüències en pateixen encara.
Els clans, les creences, la malària, els senyors de la guerra, els tuaregs, Libèria i els esclaus alliberats que esclavitzen els compatriotes, la calor, la gana, la pura supervivència, el genocidi de Ruanda… tots aquests temes desfilen per les pàgines d’Ébano i converteixen aquest recull d’històries de l’Àfrica en un llarg passeig per un continent molt desconegut.
A l’útim capítol, titulat “En África, a la sombra de un árbol”, i per tancar el llibre, Ryszard Kapuscinski escriu: “En realidad, al divisar desde lejos un mango de esos, podemos tranquilamente dirigirnos hacia él, sabiendo que allí encontraremos gente, un poco de agua e, incluso, tal vez algo de comer. Esas personas han salvado el árbol porque sin él no podrían vivir: bajo el sol africano, para existir, el hombre necesita sombra, y el árbol es su único depositario y administrador.”
Vaig comentar en aquesta mateixa secció A la sombra del baobab de Xavier Moret, un altre llibre sobre l’Àfrica i sembla que Kapuscinski busca també una ombra, ara la del mango per explicar-nos què és per a ell aquest gran continent.
