La Mar de Pol·len Edicions té l’habilitat de posar-me a les mans llibres preciosos, com aquest Divendres cuscús, un còmic delicat, honest i preciós de Yacine Belahcene, músic i cantant, que amb l’ajuda de Santi Eizaguirre i les il·lustracions de Cristina Bueno, reconstrueix la seva pròpia infantesa.
Ens trobem a l’Algèria de finals dels vuitanta i principis dels noranta, just abans que esclati la guerra civil. Allà, coneixerem l’Aziz, un nen de mare catalana i un pare algerià. Cada divendres, la seva família es reuneix al voltant del cuscús de l’àvia, i aquest ritual esdevé el punt de gravetat d’una infància que es mou entre el joc i la tendresa i l’ombra de la guerra.
Les pàgines estan plenes de petits moments que evoquen la vida quotidiana d’un nen: els jocs als carrer pel barri de Ben Omar, les complicitats amb els amics, la mirada innocent ii curiosa sobre tot el que l’envolta. Però la guerra ho canvia tot. I el dia que l’Aziz pren el darrer cuscús amb la seva àvia és el dia que la seva vida farà un tomb.
Un dels grans encerts del llibre és el seu to. Divendres cuscús no dramatitza ni busca la llàgrima fàcil: narra des de l’infant, amb una mirada neta, des de la por però també des de la capacitat de jugar i estimar que tenen els nens, fins i tot quan tot trontolla. Les il·lustracions de Cristina Bueno, amb tons lilosos, blaus marins i celestes, contribueixen a aquesta sensació de record i somni infantil. El format, ple de vinyetes petites i molt àgils, imprimeix un ritme àgil i lleuger que fa que el còmic es llegeixi d’una sentada.
Agradarà a…
A qui tingui espai al cor per a les històries d’infantesa.
No agradarà a…
A qui busqui un manual o una anàlisi històrica profunda sobre la guerra d’Algèria. És un llibre de records.
