Editora i novel·lista britànica, Diana Athill, l’agost de 1947 va fer un viatge de dues setmanes a Florència amb la seva cosina Pen. De Florència, ja n’havia parlat en aquesta secció, però és una ciutat de la qual n’han escrit tants escriptors que els llibres de viatge i les memòries que se n’han fet sempre valen la pena. 

El llibret, editat per Univers Llibres, comença amb un interessant pròleg escrit l’any 2016 en què l’autora explica per què va escriure el diari i per què el publica al cap de tants anys, però sobretot parla del gust per viatjar, dels aprenentatges del viatge i de per què Florència li va agradar tant: 

“Però aquesta sensació no és essencial  per gaudir d’un lloc: a Florència no m’hi vaig sentir mai com a casa. La fascinació es trobava, de fet, en la seva diferència, en el fet de ser tan encantadorament ‘un altre lloc’. I sempre li estaré agraïda per haver estat el meu primer ‘altre lloc’. Cap més podia ser tan encisador. La vaig visitar només en una altra ocasió abans que la seva popularitat comencés a fer-la tan esgotadora que altres ciutats esdevinguessin preferibles.”

El diari és curtet i comença a l’estació Victoria de Londres el 24 d’agost de 1947, però el vertader viatge comença quan, al cap de quaranta hores, Athill i la seva cosina Pen arriben a la ciutat. Després tot seran passeigs, esglésies, museus i les vistes del riu Arno, però també hi ha la confusió amb les monedes, els problemes per l’idioma i la descoberta de la pastisseria italiana, que encanta a les dues cosines. Alguna escapada fora de la ciutat les porta a Fiesole, per exemple. 

Així, doncs, si aquest estiu heu decidit anar a Florència i voleu començar el viatge abans d’agafar l’avió, el cotxe o el tren, és una bona idea llegir aquest Diari de Florència per anar fent boca. 

Anterior“Departamento de asuntos mágicos”, Daniel Hernández Chambers
SegüentAquest divendres 3 de juny als cinemes…
Avatar photo
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).