Vuit anys més tard el fill d’Ana reapareix després d’haver estat desaparegut. Torna a la seva vida amb problemes de memòria i amb dubtes sobre la seva pròpia identitat en una edat molt complicada; l’adolescència. Aquests dubtes es veuen amanits pels ambients solitaris, lúgubres i tancats dels petits pobles de muntanya pirinenca.
La claustrofòbia, l’angoixa, la inestabilitat, la inseguretat i la incertesa són els sentiments que s’apoderen de l’espectador al llarg de tot el llargmetratge el qual fa que els dubtes siguin presents en tot moment. Amb premisses molt semblants a les que explica el documental The Imposter (2012), el film crea una balança que es decanta cap a la veritat i cap a la mentida en segons de diferència, per solucionar el problema d’identitat. Amb un final semiobert per a interpretacions diverses dels espectadors, fa que la sensació claustrofòbica i d’incertesa s’allargui fins més enllà de les parets de la sala de cinema.
La propera pell és un thriller psicològic rural en català dirigit per Isaki Lacuesta i Isa Campo i protagonitzat per Àlex Monner (l’adolescent reaparegut), Emma Suárez (la mare de l’adolescent) i Sergi López (el tiet de l’adolescent). Va aconseguir una gran resposta al Festival de Màlaga, i no ha quedat gens malament al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya a Sitges d’enguany.