La sombra de la muerte és una novel·la de psicoterror. Segons l’autor, aquest subgènere de terror consisteix a implicar activament al lector a l’hora de generar emocions. Així doncs, el llibre no té la intenció de produir terror en el moment de llegir-lo, sinó d’impactar profundament i inconscientment el lector per tal que les situacions quotidianes fora de la lectura el facin pensar en la novel·la i deixar la resta a la imaginació.

És una obra escrita a diversos nivells. Per una banda, és una novel·la de misteri en la qual una parella es trasllada a un antic edifici on trobaran un manuscrit maleït abandonat a les golfes. La lectura d’aquest i l’insomni provocat per uns veïns molestos, els portarà a caure en la bogeria. Per altra banda, el lector també podrà llegir el manuscrit maleït, un recull de contes breus de terror gòtic. Els relats són independents els uns dels altres, però tots incorporen d’una manera o altra els mateixos personatges: l’ombra de la mort i els seus dos ajudants. Per si això no fos prou, el manuscrit conté els comentaris d’algú que va intentar publicar-lo. Aquestes anotacions, presents a cada capítol, van dirigides tant a la parella de la novel·la com al lector real. El seu objectiu és advertir-nos que no continuem amb la lectura si no volem ser víctimes del psicoterror.

Tot i l’estil narratiu senzill, és brillant com l’autor entreteixeix les diferents històries implicant el lector i la resta de personatges entre ells. Cada conte es propaga des del manuscrit cap a la novel·la i finalment cap al lector, desdibuixant cada cop més la fina línia entre la realitat i la imaginació. A més, l’autor dels comentaris desafia el lector amb petits reptes de terror psicològic per tal de continuar pensant en el llibre quan no el tingui a les mans. Els objectes més quotidians es transformaran, en la ment dels personatges (i potser també del lector), en elements terrorífics: miralls, balancins, nines, habitacions buides…

Agradarà a… 

Als amants de les novel·les de terror. Un llibre molt ben escrit que no deixa indiferent.

No agradarà a…

No el recomanaria a ningú susceptible. Com avisa el mateix autor, pot portar ràpidament a la bogeria encara que no es tingui el llibre entre les mans.

 

Anterior‘In the tall grass’, la història que obrirà Sitges
SegüentCINECLUB VIC. El hilo invisible
Avatar photo
Bibliotecària d’origen i programadora de professió. Busqueu-me entre llibres, davant de l’ordinador o estirada al sofà (refugiada sota la meva manta). No sóc gaire selectiva però com més acció, misteri i màgia hi hagi, molt millor.