Crítica de “Znaki”

Malgrat suscita algunes reticències, no podem negar que Netflix ha portat coses bones, entre les quals hi ha apropar-nos a pel·lícules i sèries que es fan fora de les nostres fronteres. És el cas de les que es realitzen a Polònia. Val a dir que, fins no fa pas massa temps, no havia tingut massa experiències amb les produccions d’allà. Però, d’entre les poques que havia tingut, destaca una pel·lícula titulada Cold War (2018), del reconegut cineasta Paweł Pawlikowski. Segurament la majoria de lectors de L’Escriba ja sabeu quina vull dir i en tindreu la vostra pròpia opinió. Si no l’heu vista, aprofito el moment i la confiança de llegir-me per recomanar-vos-la, ja que es tracta d’un intens drama amb la Guerra Freda com a teló de fons. S’hi explica una història d’amor apassionada entre dues persones d’origen i temperament incompatibles, però que el destí condemna a trobar-se i estar junts. És un film absolutament magnífic i rodat amb un cuidat i preciosista blanc-i-negre que, tot sigui dit, a mi personalment m’encanta.

Però va, no ens “liem” i anem al gra. Avui us porto un producte polonès totalment diferent al que comentat anteriorment. Doncs sí, perduda entre l’immens catàleg de Netflix hi podeu trobar Znaki (que es pot traduir a la nostra llengua com “Símbols”). És una sèrie composta per dues temporades de 8 capítols cadascuna en què se’ns presenta una història força coral i ben tramada de personatges molt variats, que conviuen amb tots els seus ets i uts, problemàtiques i passat fosc en una petita ciutat fictícia situada a les idíl·liques muntanyes Sowie (“del Búho”, en polonès). Aquesta és una serralada dels Sudets Centrals que configura un bon tros del sud-oest de Polònia. La sèrie té com a punt de partida l’aparició del cos d’una noia jove que mostra semblances amb un cas d’assassinat ocorregut una dècada abans. El nou crim es produeix just quan un nou comandant de la policia arriba a la ciutat i s’entossudeix ha resoldre el cas i trencar el silenci que impregna el lloc i els seus habitants.

Però què destaca a Znaki? Malgrat que el plantejament que us acabo de presentar es podria titllar (i no us falta raó) de poc original, la trama principal s’accelera i s’imbrica amb subtrames diverses de corrupció política, fervor religiós i esquitxos (el més interessant per mi) dels efectes encara ben presents de la Segona Guerra Mundial i l’ocupació nazi en aquelles contrades. Així, el que comença com un cas més d’assassinat, acabarà fent sortir a la superfície misteris i connexions imprevistes entre alguns dels habitants de la zona.

Znaki segueix la tradició de bones sèries que ens arriben de Polònia com ara En la ciénaga (Rojst) o Bosque adentro (The Woods’ –totes elles les trobareu també a Netflix– que també son excel·lents mostres de gènere criminal, força representatives o que veuen de la pròpia idiosincràsia cultural i social del país. Znaki té bastants dels ingredients que demana l’espectador d’una bona sèrie d’aquest gènere: capacitat d’enganxar-te capítol rere capítol i l’habilitat de generar bones dosis de suspens. I ho fa a vegades de forma força freda i amb un cert distanciament que no impedeix, però, generar o mantenir l’interès suficient per voler saber com acaba tot plegat.

En aquest punt, vull fer un petit incís per fer una menció especial al passat nazi de Polònia, un tret encara molt reconeixible per aquelles terres europees i amb força pes dramàtic a Znaki. La invasió alemanya de Polònia va ser una de les primeres accions militar de l’Alemanya nazi fora de les seves fronteres, exactament l’1 de setembre de 1939, que va provocar la rendició de les últimes unitats de resistència de l’exèrcit polonès el 6 d’octubre d’aquell mateix any. Està considerada el principal detonant de la Segona Guerra Mundial, la qual assolaria mitja Europa posteriorment, i provocar la instauració de la Segona República Polonesa. Segons els entesos en aquest període fosc de la història d’Europa, la caiguda de Polònia va transcendir més enllà dels estàndards de vida dels seus ciutadans, especialment dels polonesos jueus −s’estima que representaven un 20% de la població abans de la invasió− que foren totalment anorreats durant l’ocupació. I és en aquest context històric que Znaki comença a girar entorn d’una de les moltes llegendes negres que té com a rerefons aquest període militar. Concretament, la que es va anomenar l’arma de guerra secreta antigravetat. La Die Glocke (“La campana”, en alemany) va ser suposadament una màquina de guerra ideada per les SS (“esquadres de protecció”, en alemany),  que podria haver capgirat el curs de la Segona Guerra Mundial. No obstant això, la seva existència no va ser mai demostrada, i tot i que ha fet córrer rius de tinta després de la publicació de Prawda o Wunderwaffe (La veritat sobre les Wunderwaffe, traduït al català), un llibre d’un periodista polonès, Igor Witkowski, que recull l’interrogatori a l’oficial de les SS Jakob Sporrenberg i transcripcions d’un bon grapat de suposats documents classificats ‘top secret’ pels Serveis d’Intel·ligència de Polònia. Segons descriu la llegenda, l’arma antigravetat, un cop activada, iniciava una poderosíssima descàrrega capaç de provocar una mena de cristal·lització dels teixits cel·lulars animals, inclosa la gelificació de la sang de tot organisme que es trobés dins del seu refotut camp d’acció. Vaja, talment una ona expansiva de gran poder destructor i abast que acabaria amb qualsevol exèrcit enemic. Déu n’hi do, oi? Es creu que aquesta ”campana” va passar temps amagada en un complex secret alemany construït dins la mina San Wenceslao, a Polònia, prop de la frontera amb Txèquia. Altres versions populars defensen que l’aparell en qüestió era més aviat una espècie de màquina de teleportació a través del temps. En fi, sigui com sigui, ja sigui una altra llegenda negra poc creïble o ja sigui una realitat ben amagada en algun lloc de les muntanyes Sowie, veurem que la seva existència té un pes específic important a la trama. Veurem, en cas que hi hagi una tercera temporada, si es desenvolupa més aquest misteri en benefici dels qui més gaudim amb aquestes conspiracions o paranoies pseudohistòriques.

Per anar acabant, Polònia és avui notícia malauradament per ser destí de part de l’èxode de ciutadans ucraïnesos que fugen de casa seva, per raó un cop més (però quan n’aprendrem?!) d’una altra guerra absurda i injusta com ho són totes. No obstant això, de les seves precioses muntanyes ens arriben via plataformes digitals sèries tan recomanables com ho és Znaki. Som davant d’un intel·ligent i entretingut thriller criminal fruït de l’auge que viu el país per les sèries al més pur estil noir nòrdic. Nous aires ens arriben de Polònia barrejats de forma original i convincent a Znaki amb “batalletes” del ric imaginari de guerra de l’antic nazisme. I és que sembla que la superfície social polonesa tampoc és tan aparentment tranquil·la i insípida com pot semblar. Vinguda d’allà, podeu mirar també en cas que sigueu amants d’aquest gènere seriòfil la sorprenent Bosque adentro (The Woods), la qual mereixeria una ressenya apart.