Little Joe és la nova proposta de la directora austríaca Jessica Hausner (Lovely Rita), que després de passar per Cannes i guanyar el guardó a millor actriu per Emily Beecham (Daphne) arriba a casa nostra gràcies al festival del D’A, que es pot veure a través de la plataforma Filmin.
L’Alice (Emily Beecham) és una mare separada que viu amb el seu fill, però la seva gran passió és la seva feina, a la qual dedica cos i ànima. Ella és investigadora en un centre botànic en què cerca maneres per desenvolupar noves espècies. És la responsable de l’últim disseny de l’empresa: una crisàlide característica no només per la seva extraordinària bellesa, sinó també pel seu valor terapèutic. Si la planta es troba en condicions òptimes, garanteix a aquells que la cuiden sentir felicitat eterna. Un dia, l’Alice decideix trencar les normes de l’empresa i li regala una planta al seu fill, qui a la vegada li posa el nom de Little Joe. No obstant això, a mesura que la planta creix podem començar a entreveure que aquesta felicitat no és com s’imaginaven i que potser aquest nou experiment no és del tot inofensiu.
L’aposta de Hausner és una posada en escena freda i apàtica, però que alhora hipnotitza per l’atmosfera malsana que respira. Flirteja amb el fantàstic d’una manera apassionant i desperta certs sentiments de rebuig que alhora resulten atractius per a aquelles persones que els agradi aquest terror més subjectiu i intern, fins i tot podríem dir claustrofòbic, malgrat no tractar-se d’una pel·lícula que sempre passa en un lloc tancat. Les imatges bucòl·liques de l’hivernacle amb les plantes vermell carmí combinat amb els tons pastel de l’uniforme dels científics o de l’edifici creen una sensació intensa. És un joc de colors que ja d’entrada captiva per l’elegància que mostra a la càmera.
I si les imatges ja són d’una gran bellesa, només cal esperar a sentir la banda sonora que agobia, pertorba i exaspera a parts iguals. Una música molt encertada en aquesta cinta per la gran quantitat de sons eixordadors que transmeten la sensació d’asfíxia i impotència del film.
A Emily Beecham l’acompanya Ben Whishaw (Skyfall) i ells dos seran l’equip de científics responsables del que passi amb en Little Joe. Les interpretacions d’ambdós ajuden d’allò més a acabar de tancar aquesta aura inquietant. Només començar ja deixen veure que són persones fredes, distants i força apàtiques. I les interpretacions ajuden a copsar aquesta mentalitat de workaholics.
Potser no serà una obra mestra i potser no arribarà gaire més lluny, però Little Joe aporta una bona dosi de mal rotllisme que agradarà als amants de les pandèmies.
