Dins la cultura popular nord-americana, encara continua molt vigent aquell esperit de justícia divina que el gran heroi popular sembla portar intrínsec a la sang. Figures com Gary Cooper a High noon , James Stewart a The Man Who Shot Liberty Valance o el mateix Gregory Peck a To Kill a Mockingbird, són alguns dels abanderats en la ficció, destinats a portar a terme una transformació social en un país on els drets, la desigualtat i la falta d’oportunitats (per alguns) sempre ha estat a l’ordre del dia. Aquella que es fa anomenar la terra de les oportunitats, sovint ha estat la primera en manllevar les il·lusions dels qui encara tenen present la conquesta del somni americà. Malgrat tot, en aquesta terra bipolar capaç del millor i el pitjor, sempre hi haurà cabuda pels qui encara creuen que hi ha esperança dins de tanta immoralitat.
Amb el seu treball més sorprenent dins d’una carrera de guionista i director més aviat pobre, Thomas Bezcucha ( Monte Carlo, The family Stone ) ens parla de la pèrdua, el dol, la lluita i la justícia d’una família que pretén recuperar el que se’ls hi ha pres. Però d’alguna manera, dins aquest western que és Let Him Go, també hi trobem lloc pels somnis de futur i l’esperança.
Basada en la novel.la homònima de Larry Watson, Let Him Go revisiona d’una forma eficaç, dramàtica i amb petites dosis de misteri, totes aquelles histories que se’ns han explicat a
les pel·lícules durant anys i anys sobre persones justes que lluiten pel que és seu. Histories que a la vegada serveixen per perdonar una terra que no ha estat mai el que prometia. Kevin Costner ( Dances with wolfes, Open Range ) i Diane Lane (Unfaithful, Serenity ) donen vida a George i Margaret Blackledge, un matrimoni que després de la pèrdua del seu fill en un accident, decideixen viatjar de Montana fins a Dakota per tal de recuperar el seu net que està en mans de la poderosa familia Weboy. D’alguna manera dins de Let Him Go hi podem trobar tots els elements d’un gènere que fa anys que agonitza però que de tant en tant ens regala alguna perla digne d’admirar. L’home bo i just de moralitat intocable; Aquell heroi estatunidenc que esmentàvem abans que no dubtarà en fer el que calgui per recuperar el que és seu, la dona obstinada i valenta com a pilar familiar o la família malvada disposada a tot per tal d’aconseguir el que en aquell moment els vingui en gan. Fins i tot l’èpica i l’emoció d’un viatge per terres feréstegues i per moments hostils, ens recorden a l’edat d’or de les pel·lícules de l’Oest..
Bezucha ha realitzat un treball acurat i molt mesurat, tòpic i previsible per moments, però que no perd el rumb i ens manté atents i expectants fins a l’èxtasi final. El film pren la força d’un guió sense floritures però molt afectiu i un duet protagonista carregat d’un magnetisme i una naturalitat que traspassa la pantalla. Dues poderoses interpretacions reals i commovedores acompanyades d’una fantàstica Lesley Manville ( Ordinary Love, All or Nothing ) en el paper de Blanche, la perversa matriarca de la familia Weboy.
Però aquest camí en busca del seu net també va acompanyat d’una gran partitura musical a càrrec de Michael Giacchino ( Jojo Rabbit, Ratatouille, Medal of honor ) que posa èmfasi en tots i cada un dels magnífics paisatges d’aquesta americà profunda. Una banda sonora amb un tema principal protagonitzat per una guitarra trista i melancòlica però a la que se li intueix un bri de llum i esperança.
La lluita dels Blackledge és el viatge d’acceptació d’uns pares que han perdut massa pel camí. Com diu George “ja som grans”. Grans per llançar-se a la carretera d’una americà que a la segona meitat del segle XX intentava donar indicis de canvi i renovació. El matrimoni empren un camí dolorós i angoixant, però amb la serenitat d’aquell que sap que si defalleix ni que sigui per un moment, ja no recuperarà l’alè per seguir lluitant.
Bona nota doncs per Thomas Bezucha, que ha sigut capaç de realitzar un treball sincer i emocionant, que potser no passarà a la història, però que farà gaudir de valent a aquells a qui els agraden els bons westerns. En aquest cas, un western modern agre i violent, però amb l’esperit de la vella escola.
