Seré sincer dient que vaig entrar a aquest documental amb certa recança i dubtes, ja que intentar traçar un documental sobre el confinament que vam patir tots al 2020 pel coronavirus i com va afectar personalment Guillermo G. Peydró el rodatge d’un documental sobre el Quixot, pot sonar pretensiós i, fins i tot, oportunista. Però res més lluny de la veritat, perquè aquest Retablo de las Maravillas. Apuntes para una película sobre el Quijote és, valgui la redundància, una meravella.

Sí, el confinament és la causa i l’excusa per rodar aquest documental. Però la forma com també acaba sent el nucli narratiu d’aquest i acabar parlant no només del Quixot sinó de Cervantes, gran coneixedor de pandèmies i confinaments de l’època, fa brillar aquesta pel·lícula amb una llum autèntica i poderosa. I és que no només Cervantes va (sobre)viure a la famosa epidèmia de la pesta atlàntica, sinó que situa el Quixot, sobretot a la seva primera part, en una època de grans febres pestilents. Així, i usant quelcom tan actual com les fake news i el seu ús no només distorsionador de la realitat, sinó per enaltir discursos xenòfobs i racistes, Guillermo G. Peydró reflexiona, transformant el documental sobre el confinament en un assaig sociologicoliterari sobre el Quixot, sobre el món il·lusori que veu i viu Alonso Quijano, i els personatges amb què es troba, i sobre com, gràcies al seu gran domini de la sàtira, Cervantes critica de forma amagada una època en què La Reconquista ha fet estralls i ha forçat a l’exili tots els no cristians d’Espanya.

Potser els seus darrers vint minuts no són tant punyents i excel·lents com la seva primera hora, però aquest “Retablo de las Maravillas” és sens dubte una mirada fresca a una obra immortal de la literatura espanyola, en la què l’actualitat pandèmica ha servit no només de ganxo inicial sinó d’autèntic motor d’emmirallament i paral·lelismes meticulosament traçats entre el nostre segle i el de Cervantes. I que ens demostra que, lamentablement, tampoc hem fet tants progressos en humanitat.

Anterior“On ets món bonic”, Sally Rooney
SegüentNominats als Premis Gaudí 2022
Avatar photo
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.