Després de més de 900 capítols i més de 20 pel·lícules ja podem dir que aquest anime detectivesc ha aconseguit batre tots els rècords de llargada i de públic. El 1994 es va començar a emetre les televisions japoneses i el 3XL ens el va apropar a les televisions catalanes al 1996. Enguany, fins i tot el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ha apostat per unir-se a la banda d’en Conan.

El jove detectiu, Shinichi Kudo, se li encongeix el cos a causa d’un fàrmac de prova i es veu obligat a viure la vida al cos d’en Conan Edogawa (evidentment picada d’ullet a Arthur Conan Doyle). Per evitar passar desapercebut se’n va a viure amb la seva amiga de la infància, la qual desconeix la identitat del nen, i el pare d’aquesta que treballa com a investigador privat. El “sepastrisme” d’en Kogoro Mouri obliga a en Conan haver de fer ús de les seves dots detectivesques per anar solucionant tots els casos d’assassinat amb què es van topant.

La barreja de Sherlock Holmes i James Bond ha estat sens dubte la gallina dels ous d’or que ha propiciat la popularitat d’aquest anime. De fet, aquesta popularitat també ha fet que hagin anat apareixent films en què l’acció és un component molt més palpable que en la sèrie.

La 51a edició del festival de Sitges ha estat l’aparador de la 22a pel·lícula del detectiu Conan i tot no aportar res de nou i continuar força amb la línia de les anteriors no ha deixat d’entusiasmar els fans del petit detectiu. En aquest cas en Conan haurà d’investigar una explosió que fa esclatar un complex turístic el dia de la inauguració dins el centre de convencions de Tòquio. El que sembla un cas de terrorisme es transformarà en un complot contra els cossos de seguretat pública i posarà en perill la població de Tòquio.

L’acció frenètica i totalment impossible a l’estil James Bond més exagerat és segurament un dels plats forts de la pel·lícula. Les persecucions amb cotxe superen tot el que hagueu pogut veure fins ara a qualsevol de les entregues de Fast & Furious i les curses a contrarellotge també són un gran clàssic i element de tensió de les pel·lícules del detectiu que no es desaprofiten en aquest nou producte.

Ara bé, el cas fluixeja una mica, ja que estem acostumats a un bon assassinat, a poder ser amb un xic de sang, i en aquest cas és un gran complot on ni tan sols hi ha un assassinat perpetrat ni premeditat. Els únics que moren són agents que ni tant sols se’ns han presentat abans, fet que fa que es perdi força la trama detectivesca més característica d’aquests films. A part, d’aquest fet, la trama del crim es barreja entre administració pública, cossos policials i processos administratius cosa que fa molt complexa i complicada d’entendre a priori i el que era un producte per a totes les edats s’ha convertit en un producte per a adults.

No obstant això, tenim un film més del petit detectiu al mercat i per tant podem seguir gaudint de totes les aventures d’en Conan i companyia com quan vam començar a veure les seves aventures pel 3XL.