Vaig conèixer Llucià de Samòsata quan anava a la universitat gràcies a la lectura del llibre Contra un ignorant que comprava molts llibres, un text que recomano molt. Recordo que vaig riure molt amb el seu finíssim sentit de l’humor i que em va fer rumiar la forta crítica social que se’n desprèn. És per aquest bon record que tenia de l’autor que em vaig decidir a comprar Converses de meuques quan vaig visitar La setmana del llibre en català.
Llucià de Samòsata (ca. 125-180 d.C.) va ser un escriptor satíric conegut per la seva crítica mordaç i intel·ligent. Si no el coneixeu, és un autor que explora amb ironia les estructures socials, polítiques i religioses del seu temps i posa en relleu les contradiccions i hipocresies de la societat grecoromana mitjançant un llenguatge tan clar i accessible, que ha aconseguit resistir el pas dels segles.
Converses de meuques és una obra en forma de diàlegs que narra amb molt d’humor la vida de les heteres (cortesanes) de l’antiga Grècia. Llucià utilitza els diàlegs per mostrar la quotidianitat i complexitat d’aquests personatges femenins, un col·lectiu estigmatitzat des de temps immemorials. En una societat en què les dones eren relegades a una posició de subordinació, aquesta obra les mostra com a figures independents que lluiten per trobar seguretat i estabilitat, encara que això impliqui el desig, la gelosia i l’ambició.
Les converses que descriu l’autor contenen un ampli ventall d’experiències i emocions: van des de l’amor a la gelosia, passant per la manipulació i l’orgull. Per exemple, en un dels diàlegs una mare (madame) aconsella la seva filla sobre com seduir els homes, tot ensenyant-li a complaure els amants per garantir-se una vida còmoda. En un altre, una meuca decideix anar a veure una curandera per fer un encanteri que li permeti recuperar l’amant.
Converses de meuques és una obra curiosa, divertida, entretinguda i intel·ligent que ens ofereix una perspectiva única de la Grècia clàssica i, en concret, de la prostitució, l’ofici més antic del món. Amb aquesta obra, Llucià ens apropa a un món que no és tan diferent del nostre i en què les relacions humanes són una font de conflicte, anhels i jocs d’estratègia. Alguns aspectes de la vida humana no han canviat gens tot i el pas dels segles.
Agradarà a…
A qui tingui ganes d’endinsar-se en els embolics amorosos amb un toc de sarcasme antic i unes bones dosis de picardia.
No agradarà a…
A qui busqui una obra filosòfic pura o una obra solemne, Llucià és descarat i no té cap problema a l’hora de despullar (amb mots) els seus personatges. Això sí, et farà riure.
