Els dijous, paella. I els dijous també és el dia de la setmana que ens arribem als multicines que hi ha a Vic, el nom dels quals ara no puc recordar, i recollim el programa amb les estrenes de la setmana. Però no l’agafem per saber els horaris, no. L’agafem perquè s’ha convertit en un joc de destresa mental apassionant. Deixeu-vos de cubs de Rubik o de mots encreuats amb paraules esdrúixoles complicadíssimes; el nou trencaclosques de moda és el programa de mà de la programació de cinema comercial de Vic. Fins i tot, n’hi porto un cada setmana a la meva mare, de 89 anys, perquè així practiqui l’agudesa visual. És pràcticament impossible trobar una pel·lícula en un programa ple d’òperes, concerts de música clàssica, retransmissions en directe d’Eurovisió, ballet i obres de grans pintors filmades i vessades a la pantalla. I quan, per fi, trobes la pel·lícula que buscaves, llavors comença l’exercici numèric surrealista per confirmar els horaris, la sala… El propietari del quiosc de la Rambla em va dir que ha baixat la venda de passatemps des que el programa dels multicines ha optat per aquest novedós mètode de promoció i informació. I són poquíssims els que resolen l’enigma. Jo, l’última vegada, anava a veure Cementerio de animales però vaig acabar davant un passi de diapositives filmades de quadres de Picasso. Per això, des de fa unes quantes tardes, em poso davant la tele, sintonitzant La 2, i m’empasso tots els programes de Saber y Ganar. M’endinso en aquest “Màtrix” per a intel·lectuals, i així, quan estigui suficientment preparat, tornaré a agafar un flyer amb la programació dels cines per intentar resoldre el seu laberint d’opcions. Desitjeu-me sort! La necessitaré.
