De Rainer Maria Rilke són conegudes les seves Cartes a un poeta jove i per si no fos poc Joan Margarit va escriure unes Noves cartes a un jove poeta, amb la qual cosa ens adonem que de consells per a algú que comença a escriure poesia en tenim uns quants i només cal recomanar que es llegeixin aquests dos llibres per qui vulgui dedicar-se a compondre poemes per primera vegada a la seva vida. La pregunta aquí és: es poden donar consells a un poeta madur? Tu que has publicat diversos llibres i guanyat premis literaris, tu que ja tens renom en l’àmbit de la literatura, se’t pot dir alguna cosa de profit? Jo crec que mentre vivim sempre es pot aprendre, evidentment també a una edat madura. Més que una llista d’aspectes a tenir en compte farem una reflexió sobre què ha de tenir en compte el poeta veterà. Primer de tot, encara que ja tens una veu pròpia no et pensis que escriure és més fàcil ara. L’experiència de l’edat no sempre et fa millor poeta. Pots guanyar en saviesa però les facultats mentals, com les físiques, s’han de treballar. L’atreviment i la prudència poden conviure com quan comences a escriure però amb el matís de ser poeta sènior i per tant se suposa que ja tens domesticat l’atreviment i afinada la prudència. No deixis d’explorar camins nous perquè n’hi ha tota la vida. Tu també pots aprendre del poeta jove, no només aquest de tu. El millor manual de poesia és llegir molta poesia; impregnar-se, doncs, de poetes de totes les edats i indrets. Quan revisis la teva obra completa no la ordenis des del començament fins als teus darrers poemes sinó al revés; és a dir, anar dels teus versos més recents fins als més antics; això és encertat si creus que la teva obra ha evolucionat cap a millor. Si no és així, publica en l’ordre dels versos que més t’agraden de la teva trajectòria fins als que menys. Treballa amb constància encara que la imaginació no sigui tan constant. Confia en la teva intuïció quan et sentis inspirat i confia en la teva experiència quan et manqui la inspiració. Treballa de valent perquè la poesia no és una afició, és un afer molt seriós. Aprèn dels errors, perquè el poeta madur és aquell que ja ha provat vies mortes o massa concorregudes. Sigues humil encara que ja tinguis un nom en els cercles literaris. No t’ofenguis amb la competència literària, atès que hi ha moltes maneres d’escriure i la teva és una més; abeura’t d’aquestes altres maneres de fer i filtra-les en la teva poesia com has filtrat la poesia que has llegit durant anys, la qual conté els clàssics literaris en la teva llengua i en la literatura universal. Parlant de llengua, mai l’esmolem prou, de manera que cuida-la i treballa-la com si t’hi anés la vida. Corregeix-te, no oblidis que ets persona humana i pots aprendre coses que anys abans no sabies. Estigues orgullós dels teus versos però no et creguis un ésser superior a qui dedica la seva vida a coses menys transcendentals; vull dir amb això que pots seguir aprenent també de qui no escriu, perquè vivint la vida també seguiràs vivint els teus versos. No oblidis que la poesia comunica vida, i és un endinsar-se en la naturalesa humana. Hi ha persones molt sàvies que no han escrit res però han madurat tant o més que tu. Coneix-les i beu de la seva saviesa perquè també els teus versos guanyaran saviesa. No donis per acabada la teva obra encara que en tinguis molta, fins i tot la més reconeguda. Hi ha poesia per escriure tota la vida. No cal que parlis en els teus versos com una persona madura, encara que ho siguis, perquè la paraula no té edat i pots seguir combinant, per exemple, paraules habituals amb neologismes. Ara bé, si estàs cansat de fer poesia no cal que forcis l’eina per por a que el teu talent hagi finat. Ets lliure de deixar d’escriure quan vulguis. Comparteix la poesia amb la vida no literària ja que una i l’altra dialoguen en la vida del poeta. Quan els versos siguin fluixos, i tu ja t’adones que ho són, destrueix-los sense penediment. Això s’ha de tenir en compte des que es comença a escriure. La literatura tota és un únic text en el qual hi està inclòs el que tu has escrit. Sobretot estima la paraula, perquè no deixa mai de necessitar el teu amor. L’amor també madura. Pots escriure cada nou poemari com si fos el primer, amb la diferència que tenir presents els anteriors ens fa veure com són els camins que ja hem trepitjat amb la paraula, i per tant com hem caminat, i això ens ajuda a veure com seguir caminant perquè de futur n’hi ha fins la mort. Les pors del poeta jove no són tan diferents de les pors del poeta madur. Per edat, tu les tens més ensinistrades, però la incertesa del futur també presenta incertesa poètica. Accepta que la vida d’un poeta no és indiscutiblement ascendent. No desesperis quan hi hagi cansament i escriu quan vulguis, però intenta ser constant, quelcom recomanable en el dia a dia. Recorda que vivim en el present encara que la paraula es projecti en moltes direccions. No deixis d’estimar-la quan creguis que els teus versos trontollen: un poeta madur no sent recança de destruir el poema que no fa l’efecte que vol. I finalment, estigues orgullós del camí que has escollit perquè la poesia és una art preciosa a la qual val la pena dedicar-l’hi la vida.
Atentament,
Un amic i poeta
