El grup Teatre La Palangana ens va sorprendre el passat mes de gener amb la representació de Carrington, una obra de collita pròpia dirigida per Joan Roura. Vam poder parlar amb Enric Gil, un dels seus actors, que ens ha explicat una mica com va anar aquest procés de creació.

  • Què us va impulsar a crear una obra nova?

En un principi la nostra intenció era representar una obra ja escrita, pel temps de què disposàvem i perquè gairebé sempre ho havíem fet així. Però el que ens va fer canviar d’opinió bàsicament va ser el fet de comptar amb un director com en Joan Roura. En Joan té molta experiència en obres de creació i ens va donar la confiança per tirar-ho endavant.

  • El tema principal fa reflexionar-nos sobre el món virtual i tecnològic de què estem envoltats. Què us va fer escollir aquesta idea i no una altra?

La idea va sorgir una mica com l’obra, de mica en mica, i de manera atzarosa. Vam dedicar unes sessions d’assaig només a parlar entre nosaltres i va sortir el tema de les tempestes solars i les conseqüències que ens portaria. Vam agafar el fil i el vam anar estirant sempre molt guiats per en Joan Roura.

  • Expliqueu-nos una mica el procés de creació: va ser sobre paper o directament sobre l’escenari?

Directament sobre l’escenari. Només ens vam asseure per triar el tema i conèixer-nos més entre nosaltres. Després ja no ens vam asseure més.

  • I el procés de treball? Teníeu la temptació d’anar modificant el text mica en mica mentre l’assajàveu?

Sí, del tot. De fet, vam afegir cosetes fins al mateix dia de l’estrena i ens va costar molt escriure-ho sobre paper. L’avantatge, però, és que a diferència d’obres ja escrites és que el paper el tens tan interioritzat que no pateixes per oblidar-te del text. I en casos crítics sempre tens el suport dels altres companys.

  • Quins entrebancs vau haver de superar mentre ho preparàveu?

Personalment, com que no estava acostumat a fer una obra de creació, el principal entrebanc va ser l’ansietat de pensar que l’obra no avançava prou o que no estaria llesta pel dia de l’estrena.

I, per altra banda, va ser un vertader repte a nivell tècnic. Els nostres mitjans són molt limitats i és l’obra més complexa que hem fet mai tècnicament parlant. Segurament aquest va ser el repte principal.

  • Suposem que una experiència així sempre és molt enriquidora. Quina és la vostra valoració final?

Per mi, molt positiva, sobretot perquè hem gaudit del procés. Les tres funcions que vam representar van anar perfectes, però el més important ja estava fet: passar-ho bé i aprendre d’un director com en Joan.

  • Carrington es va estrenar el 9 i 10 de gener a l’Espai ETC de Vic i després vau fer una altra funció a Sant Julià de Vilatorta. Teniu alguna altra representació programada?

Mai no es pot dir mai, però veig difícil de recuperar-la. Els bolos ja els hem acabat.

  • Deixant de banda Carrington, què es porta entre mans La Palangana?

De moment no tenim res segur, però segur que aviat ens embarcarem en algun projecte nou.