Quan has acabat de llegir un llibre que t’ha agradat molt sents una mica de tristesa barrejada amb la satisfacció que t’ha donat l’escriptor. Aleshores arriba el moment d’encetar una nova lectura. Canviar de llibre és alhora l’enriquiment que t’ha donat aquell llibre del que et desprens i la il·lusió que et desperta el llibre nou. Canviar de llibre és separar-se d’una experiència lectora per encetar-ne una altra. És un moment important perquè hi ha alhora un acomiadament i una salutació: quan acabem de llegir un llibre que ha fet totes les funcions possibles i pensant en positiu; és a dir, tot allò bo que ens ha aportat, hi ha una transformació en la nostra sensibilitat, un plaer i un aprenentatge que ens humanitza; que ens regala un codi que se suma als nostres coneixements. Això s’entén adequadament quan hem consumat la lectura, quan hem permès la reacció de la nostra ment a tots els angles possibles d’aproximació hermenèutica (per tant, de la interpretació) d’un llibre. Tampoc hem de veure en la lectura consumada un trencament amb la lectura següent; al contrari, neixen nous vincles perquè la lectura si més no literària és acumulativa, i com més llegim més creix el nostre bagatge cultural. Canviar de llibre és estructurar els límits de l’anterior i del posterior. Quan hi ha un anterior i un posterior i, doncs, un llibre consolidat i un altre ple d’expectatives, entrem en una dinàmica d’integritat receptora d’ordenació literària (de ficció i no-ficció) en què la Literatura inculca maduresa. Aquesta maduresa ordena tot aquest material, tots aquests llibres de tal manera que configurem una autèntica biblioteca en el nostre interior; una biblioteca en moviment on els llibres i els seus ingredients es van reordenant amb cada lectura nova, però també aquella que la precedeix. Tothom (que llegeix) opera aquest procés segons la tria que fa, la qual cosa es pot matisar mitjançant la qualitat del material escollit. Cal intuïció encara que sigui intuïció intel·lectual perquè la nostra biblioteca personal faci goig en els nostres espais físics, allà on deixem els llibres, i en els nostres sabers humans i per descomptat també humanistes. Canviar de llibre no vol dir oblidar el llibre acabat de llegir, o d’abandonament pel motiu que sigui (diguem-ne un abandonament positiu, un trasllat de lleixa de la nostra biblioteca) sinó una continuïtat de l’experiència lectora, de manera que passem d’un llibre a un altre amb una coherència del nostre discurs personal. Així és com s’activa la satisfacció lectora en la nostra ment, on hi entra no només la memòria del llibre acabat de llegir sinó el missatge, de fet el contingut de missatges que enregistrem en la biblioteca dels nostres gustos o de lliçons, tant per avalar aquestes com per refutar-les. Per tant, canviar de llibre no és substituir un per un altre sinó complementar-lo amb les estratègies de la interpretació. El llibre anterior ens ha donat el que ens havia de donar i el llibre posterior obre opcions noves, camins que són nous o no però en tot cas modifiquen les rutes i els paisatges de les pàgines que esperem llegir. Fer un canvi de llibre és més que deixar un i agafar un altre: és una alteració del coneixement adquirit dialogant amb el coneixement adquirible. Com més llibres llegim, més ens adonem d’això, però aquesta anàlisi no afecta només a l’art literari sinó a qualsevol altre, cinema o teatre, per exemple: què passa entremig de dos llibres, de dues pel·lícules, de dues sèries? El que hi ha entremig som nosaltres, som la veu que troba els llaços i els enllaços. I tot d’un plegat ens trobem que podem parlar d’una obra d’art pels vincles que neixen de l’anterior, i les anteriors, amb la posterior i les posteriors. Fem més del que sembla que fem, tant si una obra d’art la interioritzem amb aprovació o no, tant si li donem un lloc visible en la nostra biblioteca com si la situem en un lloc marginal, ordenació que mai és definitiva. Així, doncs, la cultura no s’atura, canvia com canviem nosaltres i canvia en la mesura que canviem nosaltres, de manera que els objectes culturals no són gens passius sinó actius quan els activem, quan estem en acció: llegint, visualitzant, etc. És amb aquesta percepció de la relació entre lectors i llibres que no és exclusiva de la literatura però sí representativa, la que ens adoctrina, però no jutgem aquesta paraula com una obligació o un rentat de cervell; aquí adoctrinar és sinònim d’ensenyança, la qual pot ser absolutament autònoma o autodidacta, però també guiada. Ningú ha dit que prescindim dels mestres; la seva orientació pot ser part de la construcció de la nostra biblioteca. El mestre pot ser o no l’autor o autora del llibre, o dels llibres que es complementen entre ells. Canviar de llibre no vol dir eliminar el que deixem pel que comencem. Vol dir consolidar un objectiu literari i processar les etapes lectores que ens fan ser el que som com a lectors i, doncs, el que som com a persones. El verb canviar no té un sentit pejoratiu sinó estructurador del sentit. Mireu la vostra biblioteca i us veureu a vosaltres mateixos i vosaltres mateixes en acció lectora. Com que la lectura és un acte creatiu, us adonareu que allò és viu, i que mai es tanca del tot: hi ha canvis, verb que aquí no és sinònim de trencament sinó de transformació. Ens podríem passar la vida rellegint un mateix llibre, però el canvi no s’aturaria, atès que canviaria la lectura mateixa perquè el nostre lloc com a lectors i lectores també es modifica constantment. Canviar de llibre, amb tot el que hem dit, no és res traumàtic; tot al contrari: és la vitalitat de la literatura que és, al seu torn, la vitalitat de l’art, és una experiència bonicament interminable.
