Ja us vaig parlar de la meva decisió de començar la saga Blackwater quan vaig ressenyar el primer volum de la sèrie. Tot i no ser una obra mestra de la literatura, el primer llibre em va enganxar i em va resultar molt entretingut, així que vaig decidir comprar i llegir el segon volum.
En aquesta ocasió, arran de la riuada i la inundació que vam viure al primer volum, els habitants de Perdido decideixen construir un dic per prevenir noves catàstrofes. Així doncs, la lectura girarà al voltant de la construcció d’aquest dic, amb tot el que això comporta, que no serà poc. També seguirem immersos en les picabaralles que ja vam veure a la primera entrega entre la matriarca de la família Caskey i l’Elinor.
Tinc la sensació que El dic és un llibre de transició, una entrega que prepara el terreny pel que està per venir. És potser per això que, tot i que també és un llibre entretingut, no m’ha convençut tant com el primer. En aquesta segona entrega, McDowell se centra en els canvis que ha provocat la riuada i molt especialment en les intrigues familiars, la part que menys m’agrada de la saga. Al primer volum hi havia molt més misteri, més esdeveniments paranormals i un ambient terrorífic surant durant tota la lectura, els elements que més em van atraure de la lectura.
Tot i que no l’he gaudit tant com em pensava, seguiré amb la lectura del tercer llibret de la saga titulat La casa. De la manera que acaba el segon llibre, em fa l’efecte que aquest tercer promet…
Seguim!
